Entusiasme sospitós

Així s'anomena l'article de Carles Capdevila al diari Avui d'avui, on afalaga una miqueta a tots els monitors i educadors de lleure. Aquells que sou i/o heu estat monitor us farà gràcia.

Dilema bibliotecari

Escric a Sense Censura perquè m'agradaria molt saber la vostra opinió sobre uns fets que em van passar l'altre dia a la biblioteca del meu poble.
Crec que entendreu perfectament la situació si llegiu la carta que li vaig escriure a la directora.

Benvolguda directora de la Biblioteca de Llinars,
Em dic Penkamuska i sóc veí del poble de Llinars. El motiu d'aquesta carta és expressar-li la meva disconformitat amb la política de selecció de les suscripcions de la biblioteca que vostè dirigeix.

Després de ser uns mesos fora, la setmana passada em vaig adonar que la suscripció al setmanari d'actualitat "el Temps" havia estat cancel·lada. Com que no era la primera vegada que em passava, doncs fa uns dos anys vaig veure desaparèixer de les mateixes estanteries la revista de divulgació científica "Investigación y ciencia", vaig decidir-me a preguntar quins eren els criteris de selecció dels continguts de la biblioteca.

Les treballadores de la biblioteca em van explicar molt amablement que a final d'any es fa un còmput de les revistes menys sol·licitades i són substituïdes per unes altres que es cregui que tindran més èxit.

Vull expressar-li doncs el meu rebuig a que el contingut de la biblioteca sigui escollit únicament per criteris d'audiència com si d'una televisió privada es tractés.
Repassant els prestatges trobo sorprenent la descompensació que hi ha entre revistes de salut i bellesa (unes 15), o mobles i decoració (de l'ordre de 9), respecte les que hi ha d'actualitat (dues o tres) o d'història (1).

La biblioteca de Llinars és un servei públic i per tant, crec que a part de tenir en compte el que demana la gent (que ho considero molt positiu), la direcció hauria de vetllar perquè també hi hagués un contingut de qualitat independentment de l'audiència que aquest tingui.

No m'agradaria que s'entengués aquesta carta com una demanda particular per tal que hi hagi a la biblioteca les revistes que a mi m'agraden. El que m'agradaria plantejar realment és la modificació del model de selecció del material, per tal de considerar altres factors a part de la simple audiència.

Atentament,

Penkamuska

Després d'enviar aquesta carta vaig tenir una llarga conversa amb la directora del centre en la que em va explicar el seu punt de vista.

• "Els recursos de la biblioteca són públics i per tant no puc tenir material que només llegeixin dues o tres persones."
• "Però això no només amb les revistes. Si per exemple hi ha un llibre que és molt important per la història del pensament, però que veig que no l'agafa ningú, em veuré amb l'obligació de treure'l de les estanteries perquè estarà ocupant un espai en el que hi podria haver altres llibres. Per més important que sigui el primer."
• "Tu confons una biblioteca de poble amb una biblioteca universitaria o científica."
  

El dilema és obert. Quina és la vostra visió de tot plegat?

Pura Sange

Hay quien nace pura sangre
cosa buena, cosa mala;
no es cuestión de raza,
más bien suele ser carácter.

Contra un muro puedes darte
y partirte la cabeza;
repetir sin parar
hasta ver cómo se cae.

Hay quien vive pura sangre
recorriendo su camino;
sin mirar hacia atrás
y al mal tiempo buena cara.

Hay quien por ser pura sangre
no conoce la ternura,
ni tampoco el llanto,
pero aún menos la mentira.

Si te he hecho daño perdóname.
Si al hablar no te entiendo, perdóname,
Si quiero estar solo, perdóname.
Pura sangre sí, pero de ley.

Pura sangre es soledad,
pura sangre es tristeza,
y silencio, y miedo,
pero también fuego.

Quan la ciència esdevé una creença més...

Us convido a llegir el reportatge "Dios contra Darwin" del diari el País que m'ha passat l'estimat amic Dr. Flasche, qui per cert fa molts dies que no escriu a Sense Censura :(. Parla de la obertura d'un parc temàtic del creacionisme als EUA. Fins aquí cap problema, de la mateixa manera que hi ha parcs de les novel·les de Walt Disney n'hi pot haver un de la Bíblia. La meva preocupació va arribar al llegir el següent paràgraf:

• "En Estados Unidos, el 45% de las personas cree que Dios creó a los humanos tal y como son hoy hace sólo 10.000 años (o menos) y que el hombre no comparte ningún ancestro común con el mono. Sólo el 26% de la población cree en el principio fundamental de la evolución: que la vida desciende de un solo antepasado. Otra encuesta señala que el 65% de los estadounidenses quiere que el creacionismo se enseñe en las escuelas a la vez que el evolucionismo. Los libros ya existen y Answers in Genesis los vende a 19,99 dólares (14,77 euros) en el Museo del Creacionismo."

PD: Aquest és el meu cinquè post consecutiu sense cap altra contribució. És que ningú no pensa tallar la meva ratxa?

3 de Maig: Dia internacional de la llibertat de premsa.

Avui quan tornàvem de dinar hem parlat de la censura a diferents països del món (també occidentals). Comparteixo l'opinió d'aquest article del blog de Raül Romeva.