<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-146653065866822919</id><updated>2012-02-16T09:57:45.824+01:00</updated><category term='Amistad'/><category term='mueck'/><category term='cuentos'/><category term='El Ultimo encuentro'/><category term='cortazar'/><category term='Valente y Borotto'/><category term='Itxoiten'/><category term='karma'/><category term='Física'/><category term='Newton'/><category term='Washington Post'/><category term='Rusia'/><category term='música'/><category term='Cosmología'/><category term='amor'/><category term='Zenobia'/><category term='Equilibrio'/><category term='Juan Ramón'/><category term='Astrofísica'/><category term='literatura'/><category term='hombre'/><category term='cultura'/><category term='escultura'/><category term='planes'/><category term='Arte'/><category term='Negu Gorriak'/><category term='hiperrealismo'/><category term='violín'/><category term='poesía'/><category term='Joshua Bell'/><category term='cine'/><category term='A suivre'/><category term='ciencia'/><category term='concursos'/><category term='vaso_medio_lleno'/><category term='carpinchos braquicéfalos'/><category term='de Dominicis'/><title type='text'>Sense censura</title><subtitle type='html'>Tot allò que vulguis compartir...</subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://sensecensura.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://sensecensura.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><author><name>Vianant</name><uri>http://www.blogger.com/profile/18320145833300287616</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>44</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-146653065866822919.post-5809291734199079649</id><published>2007-05-30T10:45:00.000+01:00</published><updated>2007-05-30T10:49:56.566+01:00</updated><title type='text'>Entusiasme sospitós</title><content type='html'>Així s'anomena l'&lt;a href="http://paper.avui.cat/article/ultima/80840/entusiasme/sospitos.html"&gt;article de Carles Capdevila&lt;/a&gt; al diari Avui d'avui, on afalaga una miqueta a tots els monitors i educadors de lleure. Aquells que sou i/o heu estat monitor us farà gràcia.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/146653065866822919-5809291734199079649?l=sensecensura.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://sensecensura.blogspot.com/feeds/5809291734199079649/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=146653065866822919&amp;postID=5809291734199079649' title='76 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/5809291734199079649'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/5809291734199079649'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://sensecensura.blogspot.com/2007/05/entusiasme-sospits.html' title='Entusiasme sospitós'/><author><name>Penkamuska</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12606841376490948816</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/SP5LoEOPWZI/AAAAAAAAAKc/P91hNWxy_7w/S220/arnau-small.jpg'/></author><thr:total>76</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-146653065866822919.post-5969023317473397037</id><published>2007-05-16T13:35:00.000+01:00</published><updated>2007-05-16T13:56:30.513+01:00</updated><title type='text'>Dilema bibliotecari</title><content type='html'>&lt;p&gt;&lt;br /&gt;Escric a Sense Censura perquè m'agradaria molt saber la vostra opinió sobre uns fets que em van passar l'altre dia a la biblioteca del meu poble.&lt;br /&gt;Crec que entendreu perfectament la situació si llegiu la carta que li vaig escriure a la directora.&lt;/p&gt;   &lt;br /&gt;&lt;p style="margin-bottom: 0cm; font-style: italic;"&gt;Benvolguda directora de la Biblioteca de Llinars,&lt;br /&gt;Em dic Penkamuska i sóc veí del poble de Llinars. El motiu d'aquesta carta és expressar-li la meva disconformitat amb la política de selecció de les suscripcions de la biblioteca que vostè dirigeix.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Després de ser uns mesos fora, la setmana passada em vaig adonar que la suscripció al setmanari d'actualitat "el Temps" havia estat cancel·lada. Com que no era la primera vegada que em passava, doncs fa uns dos anys vaig veure desaparèixer de les mateixes estanteries la revista de divulgació científica "Investigación y ciencia", vaig decidir-me a preguntar quins eren els criteris de selecció dels continguts de la biblioteca.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Les treballadores de la biblioteca em van explicar molt amablement que a final d'any es fa un còmput de les revistes menys sol·licitades i són substituïdes per unes altres que es cregui que tindran més èxit.&lt;br /&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm; font-style: italic;"&gt;Vull expressar-li doncs el meu rebuig a que el contingut de la biblioteca sigui escollit únicament per criteris d'audiència com si d'una televisió privada es tractés.&lt;br /&gt;Repassant els prestatges trobo sorprenent la descompensació que hi ha entre revistes de salut i bellesa (unes &lt;span style="color: rgb(51, 51, 255); font-weight: bold;"&gt;15&lt;/span&gt;), o mobles i decoració (de l'ordre de &lt;span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 51, 255);"&gt;9&lt;/span&gt;), respecte les que hi ha d'actualitat (&lt;span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 51, 255);"&gt;dues&lt;/span&gt; o &lt;span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 51, 255);"&gt;tres&lt;/span&gt;) o d'història (&lt;span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 51, 255);"&gt;1&lt;/span&gt;).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La biblioteca de Llinars és un servei públic i per tant, crec que a part de tenir en compte el que demana la gent (que ho considero molt positiu), la direcció hauria de vetllar perquè també hi hagués un contingut de qualitat independentment de l'audiència que aquest tingui.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No m'agradaria que s'entengués aquesta carta com una demanda particular per tal que hi hagi a la biblioteca les revistes que a mi m'agraden. El que m'agradaria plantejar realment és la modificació del model de selecció del material, per tal de considerar altres factors a part de la simple audiència.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Atentament,&lt;/p&gt;  &lt;p style="margin-bottom: 0cm; font-style: italic;"&gt;&lt;script&gt;&lt;/script&gt;Penkamuska&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;Després d'enviar aquesta carta vaig tenir una llarga conversa amb la directora del centre en la que em va explicar el seu punt de vista.&lt;/p&gt; &lt;ul style="font-style: italic;"&gt;   &lt;li&gt;"Els recursos de la biblioteca són públics i per tant no puc tenir material que només llegeixin dues o tres persones."&lt;/li&gt;   &lt;li&gt;"Però això no només amb les revistes. Si per exemple hi ha un llibre que és molt important per la història del pensament, però que veig que no l'agafa ningú, em veuré amb l'obligació de treure'l de les estanteries perquè estarà ocupant un espai en el que hi podria haver altres llibres. Per més important que sigui el primer."&lt;/li&gt;   &lt;li&gt;"Tu confons una biblioteca de poble amb una biblioteca universitaria o científica."&lt;br /&gt;  &lt;/li&gt; &lt;/ul&gt; El dilema és obert. Quina és la vostra visió de tot plegat?&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/146653065866822919-5969023317473397037?l=sensecensura.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://sensecensura.blogspot.com/feeds/5969023317473397037/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=146653065866822919&amp;postID=5969023317473397037' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/5969023317473397037'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/5969023317473397037'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://sensecensura.blogspot.com/2007/05/dilema-bibliotecari.html' title='Dilema bibliotecari'/><author><name>Penkamuska</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12606841376490948816</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/SP5LoEOPWZI/AAAAAAAAAKc/P91hNWxy_7w/S220/arnau-small.jpg'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-146653065866822919.post-2865149459888033323</id><published>2007-05-11T21:39:00.000+01:00</published><updated>2007-05-11T21:43:54.103+01:00</updated><title type='text'>Pura Sange</title><content type='html'>Hay quien nace pura sangre&lt;br /&gt;cosa buena, cosa mala;&lt;br /&gt;no es cuestión de raza,&lt;br /&gt;más bien suele ser carácter.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Contra un muro puedes darte&lt;br /&gt;y partirte la cabeza;&lt;br /&gt;repetir sin parar&lt;br /&gt;hasta ver cómo se cae.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hay quien vive pura sangre&lt;br /&gt;recorriendo su camino;&lt;br /&gt;sin mirar hacia atrás&lt;br /&gt;y al mal tiempo buena cara.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hay quien por ser pura sangre&lt;br /&gt;no conoce la ternura,&lt;br /&gt;ni tampoco el llanto,&lt;br /&gt;pero aún menos la mentira.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Si te he hecho daño perdóname.&lt;br /&gt;Si al hablar no te entiendo, perdóname,&lt;br /&gt;Si quiero estar solo, perdóname.&lt;br /&gt;Pura sangre sí, pero de ley.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pura sangre es soledad,&lt;br /&gt;pura sangre es tristeza,&lt;br /&gt;y silencio, y miedo,&lt;br /&gt;pero también fuego.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/146653065866822919-2865149459888033323?l=sensecensura.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://sensecensura.blogspot.com/feeds/2865149459888033323/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=146653065866822919&amp;postID=2865149459888033323' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/2865149459888033323'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/2865149459888033323'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://sensecensura.blogspot.com/2007/05/pura-sange.html' title='Pura Sange'/><author><name>SummerRose</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15814596758164169897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-146653065866822919.post-2764327914158629771</id><published>2007-05-10T09:04:00.000+01:00</published><updated>2007-05-10T09:17:35.774+01:00</updated><title type='text'>Quan la ciència esdevé una creença més...</title><content type='html'>Us convido a llegir el reportatge "&lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Dios/Darwin/elpepusoc/20070510elpepisoc_5/Tes"&gt;Dios contra Darwin&lt;/a&gt;" del diari el País que m'ha passat l'estimat amic Dr. Flasche, qui per cert fa molts dies que no escriu a Sense Censura :(. Parla de la obertura d'un parc temàtic del creacionisme als EUA. Fins aquí cap problema, de la mateixa manera que hi ha parcs de les novel·les de Walt Disney n'hi pot haver un de la Bíblia. La meva preocupació va arribar al llegir el següent paràgraf:&lt;br /&gt;&lt;ul&gt;   &lt;li&gt;"&lt;span style="font-style: italic;"&gt;En Estados Unidos, el 45% de las personas cree que Dios creó a los humanos tal y como son hoy hace sólo 10.000 años (o menos) y que el hombre no comparte ningún ancestro común con el mono. Sólo el 26% de la población cree en el principio fundamental de la evolución: que la vida desciende de un solo antepasado. Otra encuesta señala que el 65% de los estadounidenses quiere que el creacionismo se enseñe en las escuelas a la vez que el evolucionismo. Los libros ya existen y Answers in Genesis los vende a 19,99 dólares (14,77 euros) en el Museo del Creacionismo.&lt;/span&gt;"&lt;/li&gt; &lt;/ul&gt; PD: Aquest és el meu cinquè post consecutiu sense cap altra  contribució. És que ningú no pensa tallar la meva ratxa?&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/146653065866822919-2764327914158629771?l=sensecensura.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://sensecensura.blogspot.com/feeds/2764327914158629771/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=146653065866822919&amp;postID=2764327914158629771' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/2764327914158629771'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/2764327914158629771'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://sensecensura.blogspot.com/2007/05/quan-la-cincia-esdev-una-creena-ms.html' title='Quan la ciència esdevé una creença més...'/><author><name>Penkamuska</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12606841376490948816</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/SP5LoEOPWZI/AAAAAAAAAKc/P91hNWxy_7w/S220/arnau-small.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-146653065866822919.post-6994759938037378972</id><published>2007-05-07T13:43:00.000+01:00</published><updated>2007-05-07T13:46:53.749+01:00</updated><title type='text'>3 de Maig: Dia internacional de la llibertat de premsa.</title><content type='html'>Avui quan tornàvem de dinar hem parlat de la censura a diferents països del món (també occidentals). Comparteixo l'opinió d'&lt;a href="http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/48815"&gt;aquest article&lt;/a&gt; del blog de Raül Romeva.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/146653065866822919-6994759938037378972?l=sensecensura.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://sensecensura.blogspot.com/feeds/6994759938037378972/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=146653065866822919&amp;postID=6994759938037378972' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/6994759938037378972'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/6994759938037378972'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://sensecensura.blogspot.com/2007/05/3-de-maig-dia-internacional-de-la.html' title='3 de Maig: Dia internacional de la llibertat de premsa.'/><author><name>Penkamuska</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12606841376490948816</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/SP5LoEOPWZI/AAAAAAAAAKc/P91hNWxy_7w/S220/arnau-small.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-146653065866822919.post-2152002127434021186</id><published>2007-04-23T22:27:00.000+01:00</published><updated>2007-04-24T11:33:34.049+01:00</updated><title type='text'>Mentalista professional II</title><content type='html'>Després de la interssant reflexió del Prof. SummerRose, he estat pensant i he d'acceptar un error en el plantejament del problema.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Com abans, volem calcular la probabilitat de que &lt;span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 204, 0);"&gt;m&lt;/span&gt; persones no coincideixin en el dia d'aniversari.&lt;br /&gt;Així quan entra la primera persona a la festa, aquesta no coincidirà amb cap més,&lt;br /&gt;&lt;ul style="font-weight: bold; color: rgb(51, 204, 0);"&gt;   &lt;li&gt;p(1)=1&lt;/li&gt; &lt;/ul&gt; quan entra una segona, la probabilitat de que la seva data no coincideixi amb la de la persona que ja hi és, serà&lt;br /&gt;&lt;ul style="font-weight: bold; color: rgb(51, 204, 0);"&gt;   &lt;li&gt;p(2)=364/365,&lt;/li&gt; &lt;/ul&gt; si a continuació entra una tercera persona, la probabilitat de que les tres tinguin data de naixement en diferent dia serà la que les dues primeres no coincideixin (&lt;span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 204, 0);"&gt;p(2)&lt;/span&gt;) per la probabilitat que la tercera tampoc ho faci (363/365), és a dir,&lt;br /&gt;&lt;ul style="font-weight: bold; color: rgb(51, 204, 0);"&gt;   &lt;li&gt;p(3)=p(2).363/365=364·363/365^2.&lt;/li&gt; &lt;/ul&gt; I així successivament, de manera que quan hagin entrat &lt;span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 204, 0);"&gt;m&lt;/span&gt; persones a la festa la probabilitat de no coincidència esdevindrà,&lt;br /&gt;&lt;ul style="color: rgb(51, 204, 0);"&gt;   &lt;li&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;p(m)&lt;/span&gt;=p(m-1)·(366-m)/365=[365 · 364 · 363 · ... · (366-(m-1))·(366-m)]/365^m&lt;/li&gt; &lt;/ul&gt; Podem reescriure aquesta expressió com&lt;br /&gt;&lt;ul style="font-weight: bold; color: rgb(51, 204, 0);"&gt;   &lt;li&gt;p(m)=1/365^m · 365!/(365-m)!&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;Així doncs, la probabilitat de que en una festa de m persones, n'hi hagi almenys dues amb la mateixa data de naixement és:   &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt; &lt;ul style="font-weight: bold; color: rgb(51, 204, 0);"&gt;   &lt;li&gt;1 - 1/365^m · 365!/(365-m)!&lt;/li&gt; &lt;/ul&gt; &lt;ul style="font-weight: bold; color: rgb(51, 204, 0);"&gt; &lt;/ul&gt;Així, si repetim els números d'abans, veiem que&lt;br /&gt;&lt;ul&gt; &lt;li&gt;10 personones la probabilitat és &lt;span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 204, 0);"&gt;12%&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;15       "                                "       &lt;span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 204, 0);"&gt;25%&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;20       "                                " &lt;span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 204, 0);"&gt;41%&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;25       "                                "       &lt;span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 204, 0);"&gt;57%&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;30       "                                " &lt;span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 204, 0);"&gt;71%&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/li&gt; &lt;/ul&gt;  Moltes gràcies, SummerRose pel teu comentari.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/146653065866822919-2152002127434021186?l=sensecensura.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://sensecensura.blogspot.com/feeds/2152002127434021186/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=146653065866822919&amp;postID=2152002127434021186' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/2152002127434021186'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/2152002127434021186'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://sensecensura.blogspot.com/2007/04/mentalista-professional-ii.html' title='Mentalista professional II'/><author><name>Penkamuska</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12606841376490948816</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/SP5LoEOPWZI/AAAAAAAAAKc/P91hNWxy_7w/S220/arnau-small.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-146653065866822919.post-7869587172486862218</id><published>2007-04-20T14:07:00.000+01:00</published><updated>2007-04-24T11:18:17.831+01:00</updated><title type='text'>Mentalista professional</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Era tard, tothom estava cansat, i el moment de màxim esplendor d'aquella festa feia hores que havia quedat enrera. Va ser en aquells instants de decepció, que un foraster va entrar per la porta i va proposar una juguesca.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sense conèixer absolutament ningú d'aquella sala, va afirmar que sabia que hi havia com a mínim dues persones que havien nascut el mateix dia de l'any. Un convidat, culte i instruit, el va contradir dient que si l'any tenia 365 dies i només eren 28 persones, la probabilitat del que deia era molt baixa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Quin dels dos tenia raó?&lt;br /&gt;_____________________________________________________________________________________&lt;br /&gt;Suposem que només tenim una parella, llavors pot passar dues coses&lt;br /&gt;&lt;/div&gt; &lt;ul style="text-align: justify;"&gt;   &lt;li&gt;que hàgin nascut al mateix dia (probabilitat = &lt;span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 102, 255);"&gt;1/365&lt;/span&gt;, suposant una distribució uniforme)&lt;/li&gt;   &lt;li&gt;o que hàgin nascut en dies diferents (p=&lt;span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 102, 255);"&gt;364/365&lt;/span&gt;)&lt;/li&gt; &lt;/ul&gt; &lt;div style="text-align: justify;"&gt;Si tenim &lt;span style="font-style: italic;"&gt;n&lt;/span&gt; parelles independents en comptes d'una sola,&lt;br /&gt;&lt;/div&gt; &lt;ul style="text-align: justify;"&gt;   &lt;li&gt;la probabilitat que en cap de les parelles, les dues persones hàgin nascut el mateix dia és &lt;span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 102, 255);"&gt;(364/365)^&lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;&lt;span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 102, 255);"&gt;n&lt;/span&gt;.&lt;br /&gt;  &lt;/span&gt;&lt;/li&gt;   &lt;li&gt;i la probabilitat de que en una o més parelles, els dos membres tingui la mateixa data d'aniversari és &lt;span style="font-style: italic;"&gt;&lt;span style="font-style: italic; color: rgb(51, 102, 255);"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;&lt;span style="color: rgb(51, 51, 255); font-weight: bold;"&gt;1-(364/365)^n&lt;/span&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;  &lt;/span&gt;&lt;/li&gt; &lt;/ul&gt; &lt;div style="text-align: justify;"&gt;La pregunta és doncs, quantes parelles independents trobem en un grup de M persones? És a dir, quants possibles paquets de dos diferents podem fer?&lt;br /&gt;&lt;/div&gt; &lt;ol style="text-align: justify;"&gt;   &lt;li&gt;Trio el primer membre de la parella (&lt;span style="font-style: italic; font-weight: bold; color: rgb(51, 102, 255);"&gt;M&lt;/span&gt; possibilitats).&lt;/li&gt;   &lt;li&gt;Trio el segon membre dels &lt;span style="font-style: italic; font-weight: bold; color: rgb(51, 102, 255);"&gt;M-1&lt;/span&gt; restants (ara portem &lt;span style="font-style: italic; font-weight: bold; color: rgb(51, 102, 255);"&gt;M(M-1)&lt;/span&gt; possibilitats).&lt;/li&gt;   &lt;li&gt;L'ordre en que els he triat és irrellevant, i per tant hem de dividir per dos per evitar doble comptatge. És a dir que en total hi ha &lt;span style="font-style: italic; font-weight: bold; color: rgb(51, 102, 255);"&gt;M(M-1)/2&lt;/span&gt; possibilitats.&lt;br /&gt;&lt;/li&gt; &lt;/ol&gt; &lt;div style="text-align: justify;"&gt;Segons això, en un grup de &lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(51, 102, 255);"&gt;M&lt;/span&gt; persones la probabilitat de que n'hi hagi almenys dues que hagin nascut el mateix dia és "&lt;span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 102, 255);"&gt;1-&lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic; font-weight: bold; color: rgb(51, 102, 255);"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;(&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 102, 255);"&gt;364/365&lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic; font-weight: bold; color: rgb(51, 102, 255);"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;)^&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;M(M-1)/2&lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic; color: rgb(51, 102, 255);"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;"&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;I per tant en un grup de&lt;br /&gt;&lt;ul&gt;   &lt;li&gt;10 personones la probabilitat és &lt;span style="color: rgb(0, 102, 0); font-weight: bold;"&gt;12%&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;   &lt;li&gt;15       "                                "       &lt;span style="color: rgb(0, 102, 0); font-weight: bold;"&gt;25%&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;   &lt;li&gt;20       "                                "       &lt;span style="font-weight: bold; color: rgb(0, 102, 0);"&gt;41%&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;   &lt;li&gt;25       "                                "       &lt;span style="color: rgb(0, 102, 0); font-weight: bold;"&gt;56%&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;   &lt;li&gt;30       "                                "       &lt;span style="color: rgb(0, 102, 0); font-weight: bold;"&gt;70%&lt;/span&gt;&lt;br /&gt; &lt;/li&gt; &lt;/ul&gt; &lt;/div&gt; que, amazing no?&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/146653065866822919-7869587172486862218?l=sensecensura.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://sensecensura.blogspot.com/feeds/7869587172486862218/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=146653065866822919&amp;postID=7869587172486862218' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/7869587172486862218'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/7869587172486862218'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://sensecensura.blogspot.com/2007/04/mentalista-professional.html' title='Mentalista professional'/><author><name>Penkamuska</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12606841376490948816</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/SP5LoEOPWZI/AAAAAAAAAKc/P91hNWxy_7w/S220/arnau-small.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-146653065866822919.post-5741263516626343661</id><published>2007-04-19T17:36:00.000+01:00</published><updated>2007-04-19T17:45:30.088+01:00</updated><title type='text'>De Capellades a Telemadrid</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span&gt;&lt;/span&gt; &lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;L'inestimable amic Javier m'ha reenviat aquesta carta que ha escrit un noi de Capellades a Telemadrid en motiu del famós reportatge sobre la llengua. He subratllat en negreta els paràgrafs que per mi són més interessants.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Escribo esta carta para Telemadrid, espero que la lean y se pongan en mi lugar (se que no va a ser así). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span&gt;Les hablo en castellano para que me entiendan con facilidad y no se tengan que esforzar en usar un traductor. He visto su documental llamado ?Ciudadanos de segunda? ¿y saben qué? Me han hecho llorar. Suena penoso, ¿no? Me da igual, no tengo reparo en mostrar mis sentimientos. &lt;script&gt;&lt;!-- D(["mb","\u003c/span\&gt;\u003cbr\&gt;\u003cspan\&gt;Les contaré, me llamo Arnau, soy de un pueblo de la Anoia (provincia de Barcelona) llamado Capellades, de unos 5000 habitantes, he sido escolarizado toda mi vida en la escuela pública, donde nunca he destacado y siempre he ido justo a la hora de pasar cursos, llegando a repetir 1º de bachillerato. Actualmente estoy cursando 2º del ya dicho curso, tengo dieciocho años. Sin embargo, me considero plenamente capaz de presentarles ya sea verbalmente o escrita cualquier tipo de argumentación en su lengua, el argentino. Y no solo me atrevo a decirles esto, sino que también me atrevo a decirles que desconozco cualquier persona que no sea capaz de hacerlo. También me considero capaz de hablarles con suma facilidad en su lengua, me siento capaz de sentarme delante de ustedes y expresarles en castellano mis sentimientos con toda facilidad. La supuesta discriminación que he sufrido en la educación catalana, me permite saber un idioma más que ustedes y utilizar el suyo en su máximo nivel, no tengo nada que envidiar a una persona de mi edad que resida en Madrid y se lo digo por experiencia. ¿Se creen que no soy capaz de leer el Quijote? Lo he leído, es más, hace dos años, a los 16. ¿Me creen incapaz de leer El Lazarillo de Tormes o la Celestina? Se equivocan. ¿Creen que no me gusta Lorca? ¿Creen que no me gusta Machado? Se equivocan. ¿Creen que el castellano es una lengua extraña para mi? ¡Pero si es mi segunda lengua!, la domino a la perfección; ¡leo libros en castellano des de siempre!; de hecho, des de primero de ESO estoy obligado a leer tres libros de castellano por año y en primaria también tenía que leer uno por año, además, mi bachillerato incluye una asignatura llamada Literatura Castellana. Pero también leo por iniciativa propia en castellano, en mi tiempo de ocio me he leído todas las novelas de Harry Potter en castellano. No soy de mente cerrada, la diversidad bien entendida, en la que una cultura no se come a la otra es un hecho enriquecedor desde mi humilde punto de vista.\n\u003c/span\&gt;\u003cbr\&gt;\u003cspan\&gt;Yo soy catalán, independentista, de estos malos malos, como diría Joel Joan o",1] );  //--&gt;&lt;/script&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span&gt;Les contaré, me llamo Arnau, soy de un pueblo de la Anoia (provincia de Barcelona) llamado Capellades, de unos 5000 habitantes, he sido escolarizado toda mi vida en la escuela pública, donde nunca he destacado y siempre he ido justo a la hora de pasar cursos, llegando a repetir 1º de bachillerato. Actualmente estoy cursando 2º del ya dicho curso, tengo dieciocho años. Sin embargo, me considero plenamente capaz de presentarles ya sea verbalmente o escrita cualquier tipo de argumentación en su lengua, el argentino. Y no solo me atrevo a decirles esto, sino que también me atrevo a decirles que desconozco cualquier persona que no sea capaz de hacerlo. También me considero capaz de hablarles con suma facilidad en su lengua, me siento capaz de sentarme delante de ustedes y expresarles en castellano mis sentimientos con toda facilidad. La supuesta discriminación que he sufrido en la educación catalana, me permite saber un idioma más que ustedes y utilizar el suyo en su máximo nivel, no tengo nada que envidiar a una persona de mi edad que resida en Madrid y se lo digo por experiencia. ¿Se creen que no soy capaz de leer el Quijote? Lo he leído, es más, hace dos años, a los 16. ¿Me creen incapaz de leer El Lazarillo de Tormes o la Celestina? Se equivocan. ¿Creen que no me gusta Lorca? ¿Creen que no me gusta Machado? Se equivocan. ¿Creen que el castellano es una lengua extraña para mi? ¡Pero si es mi segunda lengua!, la domino a la perfección; ¡leo libros en castellano desde siempre!; de hecho, desde primero de ESO estoy obligado a leer tres libros de castellano por año y en primaria también tenía que leer uno por año, además, mi bachillerato incluye una asignatura llamada Literatura Castellana. Pero también leo por iniciativa propia en castellano, en mi tiempo de ocio me he leído todas las novelas de Harry Potter en castellano. &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;No soy de mente cerrada, la diversidad bien entendida, en la que una cultura no se come a la otra es un hecho enriquecedor&lt;/span&gt; desde mi humilde punto de vista. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Yo soy catalán, independentista, de estos malos malos&lt;/span&gt;, como diría Joel Joan o&lt;script&gt;&lt;!-- D(["mb","\u003cspan\&gt; \u003c/span\&gt;Mikimoto. Les podría meter un rollo de 25 páginas del porque me siento catalán y no español, pero se lo resumiré en una frase: Porque estamos en el siglo XXI y me da la gana. ¿Qué van a hacer señores? ¿Lo que hizo Felipe V? ¿Lo que hizo Primo de Rivera? ¿Lo que hizo Franco? ¿O a caso estoy manipulando la historia y estas ilustres personas (para ustedes) fueron una eminencia respetando los derechos humanos y la libertad de expresión? No quiero entrar en detalles históricos de cada uno de estos personajes, porque así no me pueden acusar de modificar la historia, como siempre hacen ustedes. Todos sabemos que la historia la escriben los vencedores.\n\u003cbr\&gt;Por cierto,mi bisabuelo era católico, pero catalanista, lo mató uno de estos tres señores que hicieron lo que ustedes quieren hacer a mi país, destruirlo.\u003c/span\&gt;\u003cbr\&gt;\u003cspan\&gt;Decirles también, y retomando el hilo anterior, que en mi instituto no todas las asignaturas comunes se hacen en valenciano: he hecho, matemáticas, filosofía, literatura, inglés y sociales en castellano, además, en el resto de asignaturas, la mayoría de profesores optan por contestar en el idioma en que se les pregunta, cosa que encuentro totalmente mal ya que creo que a la larga, el castellano acabará sustituyendo el catalan en las aulas, renegándolo, pues, al uso familiar. Las lenguas son como las especies, hay que protegerlas, la extinción de una lengua, tendría que ser traumática en ojos de cualquier humano(un español, por ejemplo), de lo contrario, este demuestra un racismo lingüístico total, un imperialismo, una poca sensibilidad que creía desaparecida del ciudadano español. No hablamos catalán para molestar. Si no mantenemos el catalán vivo, nadie lo va a hacer por nosotros, nos vemos con esta obligación moral.\n\u003c/span\&gt;\u003cbr\&gt;\u003cspan\&gt;¿Racistas, nosotros? En absoluto, acogemos a todo el mundo que no quiera destruir nuestra cultura imponiendo la suya, me da igual que vecino tenga, pero que respete el estatuto de la escalera y si no lo hace, si busca destruir mi escalera, le pediré con toda la educación del mundo que se vaya. Los catalanes no podemos ser racistas, nuestras raíces son mestizas al 100% y orgullosos, si señores, estoy orgulloso de la inmigración andaluza de los 60, orgullosísimo, la mayoría de mis amigos tienen raíces andaluzas, pero ellos se consideran catalanes y lo son tanto como yo, sin lugar a dudas. Además, como nos pueden considerar racistas si tenemos como presidente un hombre de origen andaluz y con mucha dificultad para hablar el valenciano, ¿seria el caso a la inversa posible en Andalucía o Madrid? No lo entiendo. Los racistas son ustedes, que quieren imponer su pensamiento en un lugar ajeno, considerando pues, el pensamiento de la gente de este lugar, inferior y menos válido, creando una discriminación evidente entre personas, que se puede tachar, pues, de racista.\n",1] );  //--&gt;&lt;/script&gt;&lt;span&gt; &lt;/span&gt;Mikimoto. &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Les podría meter un rollo de 25 páginas del porque me siento catalán y no español, pero se lo resumiré en una frase: Porque estamos en el siglo XXI y me da la gana. ¿Qué van a hacer señores? ¿Lo que hizo Felipe V? ¿Lo que hizo Primo de Rivera? ¿Lo que hizo Franco? ¿O a caso estoy manipulando la historia y estas ilustres personas (para ustedes) fueron una eminencia respetando los derechos humanos y la libertad de expresión? No quiero entrar en detalles históricos de cada uno de estos personajes, porque así no me pueden acusar de modificar la historia, como siempre hacen ustedes. Todos sabemos que la historia la escriben los vencedores.&lt;/span&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span&gt;Por cierto,mi bisabuelo era católico, pero catalanista, lo mató uno de estos tres señores que hicieron lo que ustedes quieren hacer a mi país, destruirlo.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span&gt;Decirles también, y retomando el hilo anterior, que en mi instituto no todas las asignaturas comunes se hacen en valenciano: he hecho, matemáticas, filosofía, literatura, inglés y sociales en castellano, además, en el resto de asignaturas, la mayoría de profesores optan por contestar en el idioma en que se les pregunta, cosa que encuentro totalmente mal ya que creo que a la larga, el castellano acabará sustituyendo el catalan en las aulas, renegándolo, pues, al uso familiar. &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Las lenguas son como las especies, hay que protegerlas, la extinción de una lengua, tendría que ser traumática en ojos de cualquier humano(un español, por ejemplo), de lo contrario, este demuestra un racismo lingüístico total, un imperialismo, una poca sensibilidad que creía desaparecida del ciudadano español. No hablamos catalán para molestar. Si no mantenemos el catalán vivo, nadie lo va a hacer por nosotros, nos vemos con esta obligación moral. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt; &lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif; font-weight: bold;"&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span&gt;¿Racistas, nosotros? En absoluto, acogemos a todo el mundo que no quiera destruir nuestra cultura imponiendo la suya, me da igual que vecino tenga, pero que respete el estatuto de la escalera y si no lo hace, si busca destruir mi escalera, le pediré con toda la educación del mundo que se vaya. Los catalanes no podemos ser racistas, nuestras raíces son mestizas al 100% y orgullosos, si señores, estoy orgulloso de la inmigración andaluza de los 60, orgullosísimo, la mayoría de mis amigos tienen raíces andaluzas, pero ellos se consideran catalanes y lo son tanto como yo, sin lugar a dudas. Además, como nos pueden considerar racistas si tenemos como presidente un hombre de origen andaluz y con mucha dificultad para hablar el valenciano, ¿seria el caso a la inversa posible en Andalucía o Madrid? No lo entiendo. Los racistas son ustedes, que quieren imponer su pensamiento en un lugar ajeno, considerando pues, el pensamiento de la gente de este lugar, inferior y menos válido, creando una discriminación evidente entre personas, que se puede tachar, pues, de racista. &lt;script&gt;&lt;!-- D(["mb","\u003c/span\&gt;\u003cbr\&gt;\u003cspan\&gt;Espero que lean mi carta, la he hecho rápido, desordenada y no he hecho un esquema previo como mi profesora de argentino dice. Espero que sepan leer entre líneas.\u003c/span\&gt;\u003cbr\&gt;\u003cspan\&gt;Que sepan ustedes, que las lágrimas que me han hecho derramar riegan mi consciencia, que reside abierta y con ansias de libertad para mi pueblo. Ladran, luego cabalgamos, como se dice en castellano.\n\u003c/span\&gt;\u003cbr\&gt;\u003cspan\&gt;Les dejo con una frase en catalán, como en su documental: Que les meves llàgrimes de ràbia ofeguin la vostra ignorància.\u003c/span\&gt;\u003cbr\&gt;\u003cbr\&gt;\u003cbr\&gt;\n\u003c/font\&gt;\u003c/font\&gt;\u003c/font\&gt;\u003c/font\&gt;\u003c/font\&gt;\u003cp\&gt;\n\u003c/p\&gt;\u003chr\&gt;\n\n\u003cp\&gt;\u003c/p\&gt;\u003cp\&gt;\u003c/p\&gt;\u003c/div\&gt;\u003c/blockquote\&gt;\u003c/div\&gt;\u003c/blockquote\&gt;\u003c/div\&gt;\u003c/blockquote\&gt;\u003c/div\&gt;\u003c/blockquote\&gt;\u003c/div\&gt;\u003c/blockquote\&gt;\u003c/div\&gt;\u003cbr\&gt;\n\u003chr\&gt;\nBusca desde cualquier página Web con una protección excepcional. Consigue la Barra de herramientas de Windows Live hoy mismo y GRATUITAMENTE. \u003ca href\u003d\"http://www.toolbar.live.com/\" target\u003d\"_blank\" onclick\u003d\"return top.js.OpenExtLink(window,event,this)\"\&gt;\n\nPruébalo\u003c/a\&gt; \n\u003cbr clear\u003d\"all\"\&gt;\u003cbr\&gt;-- \u003cbr\&gt;******************************\u003cWBR\&gt;***************************** \u003cWBR\&gt;           \u003cbr\&gt;Javier Grande Bardanca\u003cbr\&gt;Departament de Estructura i Constituents de la Matèria (E.C.M.)                            \u003cWBR\&gt;  \n\u003cbr\&gt;Facultat de Fisica\u003cbr\&gt;Universitat de Barcelona (U.B.)                            \u003cWBR\&gt;                              \u003cWBR\&gt;                    \u003cbr\&gt;Diagonal, 647. 08028 - Barcelona - Spain    \u003cbr\&gt;Room: 524  \u003cbr\&gt;Phone: (0034) [9340] 39399                         \u003cWBR\&gt;                         \n\u003cbr\&gt;E-mail: \u003ca href\u003d\"mailto:jgrande@ecm.ub.es\" target\u003d\"_blank\" onclick\u003d\"return top.js.OpenExtLink(window,event,this)\"\&gt;jgrande@ecm.ub.es\u003c/a\&gt;\u003cbr\&gt;            \u003ca href\u003d\"mailto:javiergrand@gmail.com\" target\u003d\"_blank\" onclick\u003d\"return top.js.OpenExtLink(window,event,this)\"\&gt;javiergrand@gmail.com\u003c/a\&gt;\u003cbr\&gt;******************************\u003cWBR\&gt;*****************************\n",0] );  //--&gt;&lt;/script&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span&gt;Espero que lean mi carta, la he hecho rápido, desordenada y no he hecho un esquema previo como mi profesora de argentino dice. Espero que sepan leer entre líneas.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span&gt;Que sepan ustedes, que las lágrimas que me han hecho derramar riegan mi consciencia, que reside abierta y con ansias de libertad para mi pueblo. Ladran, luego cabalgamos, como se dice en castellano. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size: 11px; font-family: tahoma,sans-serif;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span&gt;Les dejo con una frase en catalán, como en su documental: &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Que les meves llàgrimes de ràbia ofeguin la vostra ignorància.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/146653065866822919-5741263516626343661?l=sensecensura.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://sensecensura.blogspot.com/feeds/5741263516626343661/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=146653065866822919&amp;postID=5741263516626343661' title='4 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/5741263516626343661'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/5741263516626343661'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://sensecensura.blogspot.com/2007/04/de-capellades-telemadrid.html' title='De Capellades a Telemadrid'/><author><name>Penkamuska</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12606841376490948816</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/SP5LoEOPWZI/AAAAAAAAAKc/P91hNWxy_7w/S220/arnau-small.jpg'/></author><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-146653065866822919.post-1283051315073135312</id><published>2007-04-16T19:05:00.000+01:00</published><updated>2008-12-09T19:42:47.784+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Equilibrio'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Arte'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='El Ultimo encuentro'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Amistad'/><title type='text'>El aRtE de la AmIStAd</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_Y6OyMdynB3Y/RiO7FEZbueI/AAAAAAAAACo/8VEOLTnSZYM/s1600-h/art.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_Y6OyMdynB3Y/RiO7FEZbueI/AAAAAAAAACo/8VEOLTnSZYM/s400/art.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5054088902593984994" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;Tiempo atrás tuve la suerte de ver en el teatro "Arte", obra de Yasmina Reza, dirigida en su versión española por Josep Maria Flotats. Hace unos pocos días, esta obra salió, casualmente, en una conversación. Eso me hizo volver a pensar en ella, en todas las sensaciones que me produjo en su día, también en la amistad, tema central de la obra, tema central de la vida.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Para los que no hayan visto "Arte", hago un breve resumen del argumento: la obra trata de la discusión de tres amigos en torno a un lienzo en blanco, que uno de ellos ha comprado por un precio altísimo. El dueño del "cuadro" se muestra orgulloso de su adquisición, que considera una obra clave de la pintura moderna. Mientras, uno de sus dos amigos se burla de él, incapaz de comprender que se haya gastado tanto dinero en lo que no es más que un lienzo en blanco, sin valor alguno. El tercer amigo trata inútilmente de poner paz...al final, lo que no habría debido ser más que una discusión banal, acaba trascendiendo y los tres amigos acaban diciéndose muchas cosas, hasta tal punto que (al menos eso parece sugerir el final de la obra) su amistad se ve dañada de modo irreversible.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Lo verdaderamente impactante de la obra, al menos a mi modo de ver, es la inquietante duda que uno alberga sobre el verdadero motivo de la discusión. ¿De qué trata "Arte"? ¿De tres amigos que, en un momento dado, sin pretenderlo, a causa de una discusión fútil, comienzan a decirse muchas cosas que en realidad no piensan ni sienten, cosas que uno dice en el momento, sin meditar, palabras que se lleva (o al menos debería llevarse) el viento? ¿O trata más bien de tres amigos que se han callado muchas cosas durante mucho tiempo, pequeñas cosas que, quizá por no haber sido dichas en su momento, han ido creciendo, granos de arena que se convierten en montañas, montañas de aire, montañas de nada, pero montañas que poco a poco han ido resquebrajando, destruyendo su amistad, amistad irremisiblemente rota desde mucho antes de que las palabras surjan?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La cuestión es difícil de dilucidar, a la par que sutil, y supongo que cada uno de los espectadores saldrá de la sala con su propia idea, su propia concepción de qué es lo que realmente ha ocurrido entre esos tres amigos.  Por mi parte, no puedo (al menos no pude en su momento) evitar pensar que la verdadera razón es la segunda de las que he expuesto y que la amistad de estas tres personas no ha quedado rota de manera fortuita por un lienzo en blanco, sino que ha sido más bien una inoportuna falta de sinceridad la que ha ido socavándola hasta sus mismos cimientos. A partir de aquí, otra pregunta sobreviene de manera inevitable: ¿cuántas de nuestras amistades serían capaces de resistir una "sinceridad absoluta"? ¿Cuantos de nuestros más cercanos allegados soportarían conocer lo que nos molesta de ellos, que les recriminásemos aquello que hicieron y nos hizo sufrir, que les dijésemos todas esas cosas que nos callamos por no herirlos, para que no padezcan de manera innecesaria? Pero...¿es qué merece la pena la amistad cuando no se comparte esta sinceridad, cuando se engaña, cuando se omite, cuando no permitimos que el otro vea realmente nuestro interior? Aún más...¿merece la pena una amistad que no sea capaz de soportar esta sinceridad? ¿No sería incluso inherente a la verdadera amistad, a su propia esencia, la capacidad de resistir incólume los vaivenes de estas oleadas de franqueza?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Muchas preguntas, desordenadas, imprecisas, sin una respuesta clara, objetiva, absoluta, pero que sin embargo me llevaron poco a poco a una certidumbre, a una firme resolución: a partir de ese momento iría en busca de ese ideal, de ese imposible consistente en una amistad perfecta, cristalina, sin amagos ni rincones oscuros, con una confianza ciega en el otro, con una sinceridad valiente y descubierta. A partir de ese momento, si un amigo hacía algo que me molestara, que me hiciera daño, se lo diría; compartiría con él todo aquello que a nuestra amistad concerniese o amenazase, por difícil que ello fuese, aunque a veces las palabras no salgan y parezca que lo más adecuado es callar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No encontré lo que buscaba. Encontré problemas, encontré discusiones, encontré enfados, inestabilidad que amenazaba ruptura, incomprensión, extrañeza. No lo entendía. No podía explicármelo. Tal vez había sobrestimado mis amistades. Tal vez lo que durante mucho tiempo había considerado amistad verdadera no fuera sino un débil reflejo, una mala imitación, un simulacro, un juego de luces que proporcionaba cierto placer mientras nadie desvelara el engaño.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tardé un tiempo en comprenderlo. La revelación me llegó del maravilloso libro "El último encuentro" de Sandor Marai, libro que por cierto me regaló una de las amigas con las que  había tenido esa suerte de malentendidos, de zozobra, de la que hablaba antes.  Seguramente en ello no hubo ninguna intencionalidad, pero al regalármelo ella me concedió también otra visión, me proporcionó perspectiva y una explicación para lo que antes me resultaba de todo punto incomprensible. A continuación añado un extracto de la extensa discusión que en "El último encuentro" se hace acerca de la amistad.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(255, 0, 0);font-size:85%;" &gt;&lt;span style="font-style: italic;font-family:verdana;" &gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;[...] Y si un amigo nuestro se equivoca, si resulta que no es un amigo de verdad, ¿podemos echarle la culpa por ello, por su carácter, por sus debilidades? ¿Qué valor tiene una amistad si sólo amamos en la otra persona sus virtudes, su fidelidad, su firmeza? ¿Qué valor tiene cualquier amor que busca una recompensa? ¿No sería obligatorio aceptar al amigo desleal de la misma manera que aceptamos al abnegado y fiel? ¿No sería justamente la abnegación la verdadera esencia de cada relación humana, una abnegación que no pretende nada, que no espera nada del otro? ¿Una abnegación que cuanto más da, menos espera a cambio? Y si uno entrega a alguien toda la confianza de su juventud, toda la disposición al sacrificio de su edad madura y finalmente le regala lo máximo que un ser humano puede dar a otro, si le regala toda su confianza ciega, sin condiciones, su confianza apasionada, y después se da cuenta de que el otro le es infiel y se comporta como un canalla, ¿tiene derecho a enfadarse, a exigir venganza? Y si se enfada y pide venganza, ¿ha sido un amigo él mismo, el engañado y abandonado? [...]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ahora todo estaba claro. Yo tenía razón y al mismo tiempo no la tenía. Sí, es verdad, la verdadera amistad debía ser capaz de resistir los posibles avatares  causados por una decidida franqueza. Pero por otro lado, al mismo tiempo, la verdadera amistad también consiste en aceptar al otro tal como es, con su manera de ser distinta a la nuestra, con las cosas que nos gustan y aquellas otras que nos disgustan. De esto, aunque en un principio no lo supe ver, también es de lo que habla "Arte".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una vez más la sabiduría se encuentra en el término medio: es importante hablar con el otro las cosas que tienen que ver con él y nos duelen o molestan, nos afectan, nos importan, para evitar ver como granos de arena se tornan montañas, también para dejar que nos ayuden, para ser capaces de perdonar o permitir que nos perdonen...compartir para, arañando la superficialidad de la mera simpatía, poder finalmente alcanzar la intimidad y confianza características de (y reservadas a) una amistad sincera. Sin embargo, no podemos estar constantemente recriminando, echando en cara, discutiendo, exigiendo, pretendiendo cambiar al otro, intentando que sea como a nosotros nos gustaría, copia fidedigna de la imagen que en nuestra cabeza tenemos de la amistad. No podemos hacer sufrir constante y gratuitamente, a pesar de que quien bien te quiere te hará sufrir, y tal vez no porque sea necesario, sino solamente porque tal es su naturaleza, porque no puede evitarlo, porque en nuestra múltiple diversidad nadie se ajusta exactamente a lo que los otros esperan de él, porque dar acceso a nuestra intimidad otorga también, necesariamente, la llave de nuestro sufrimiento. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;¿Qué hacer con los granos de arena que la marea va trayendo a nuestra orilla? Hay demasiados como para, uno a uno, devolverlos al agua: tarde o temprano el hastío y el cansancio llegarían. Hay demasiados como para, indolentes, dejar que se acumulen y formen una montaña que más tarde quizá ya no podrá deshacerse. Busco el equilibrio...¿es tal cosa posible?.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Amistad y sufrimiento, amor y odio, conceptos contrapuestos e inalienables. No se puede tener lo uno dejando de lado lo otro, el día no podría ser día si la noche no viniera a recordárselo con inexorable periodicidad. Tal vez el equilibrio es imposible, pero desde luego, a mí me merece la pena tratar de encontrarlo...me merece la pena gozar y sufrir, aceptar y buscar aceptación, perdonar y ansiar el perdón, compartir y tener miedo y sentir tu miedo, amar, odiar, arriesgarme a hacer daño mientras sufro, decepcionar, pero también, quizás, con suerte, conmover...Me merece la pena intentar rellenar ese lienzo en blanco que es la amistad. Me merece la pena intentar Vivir.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aunque me equivoque una y mil veces.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/146653065866822919-1283051315073135312?l=sensecensura.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/1283051315073135312'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/1283051315073135312'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://sensecensura.blogspot.com/2007/04/el-arte-de-la-amistad.html' title='El aRtE de la AmIStAd'/><author><name>SummerRose</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15814596758164169897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_Y6OyMdynB3Y/RiO7FEZbueI/AAAAAAAAACo/8VEOLTnSZYM/s72-c/art.jpg' height='72' width='72'/></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-146653065866822919.post-8783102533750152403</id><published>2007-04-16T13:45:00.001+01:00</published><updated>2007-04-16T13:45:27.223+01:00</updated><title type='text'>Ciudadanos de segunda</title><content type='html'>&lt;div xmlns='http://www.w3.org/1999/xhtml'&gt;&lt;p&gt;&lt;object height='350' width='425'&gt;&lt;param value='http://youtube.com/v/UB9DehZYEAw' name='movie'&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed height='350' width='425' type='application/x-shockwave-flash' src='http://youtube.com/v/UB9DehZYEAw'&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Per si algú no l'ha vist encara... &lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/146653065866822919-8783102533750152403?l=sensecensura.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://sensecensura.blogspot.com/feeds/8783102533750152403/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=146653065866822919&amp;postID=8783102533750152403' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/8783102533750152403'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/8783102533750152403'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://sensecensura.blogspot.com/2007/04/ciudadanos-de-segunda.html' title='Ciudadanos de segunda'/><author><name>Penkamuska</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12606841376490948816</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/SP5LoEOPWZI/AAAAAAAAAKc/P91hNWxy_7w/S220/arnau-small.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-146653065866822919.post-3095769835380890507</id><published>2007-04-11T16:06:00.000+01:00</published><updated>2007-04-11T16:25:29.021+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='violín'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Joshua Bell'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Washington Post'/><title type='text'>Where do we go from here??? (How we came to this?)</title><content type='html'>&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Uno de los mejores violinistas del mundo toca piezas maestras con su Stradivarius de 1713 en el metro de Washington durante 43 minutos, "camuflado" de músico callejero. Más de &lt;/span&gt;&lt;span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);font-size:100%;" &gt;1.000&lt;/span&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt; personas pasan ante el...&lt;/span&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:100%;" &gt; &lt;span style="color: rgb(255, 0, 0);"&gt;27&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt; le dan dinero...&lt;/span&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:100%;" &gt;&lt;span&gt; &lt;span style="color: rgb(255, 0, 0);"&gt;7&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt; se paran a escucharle, sólo &lt;/span&gt;&lt;span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);font-size:100%;" &gt;&lt;span&gt;1&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt; de ellos durante más de 5 minutos&lt;/span&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;. No recibe ni un aplauso. Un niño quiere pararse a escuchar, pero su madre tiene prisa y tira de él.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;¿¿Qué nos está pasando??&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/cultura/belleza/pasa/desapercibida/elpepucul/20070409elpepucul_1/Tes"&gt;&lt;br /&gt;http://www.elpais.com/articulo/cultura/belleza/pasa/desapercibida/elpepucul/20070409elpepucul_1/Tes&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/ultima/Impasibles/Stradivarius/elpepuint/20070410elpepiult_1/Tes"&gt;http://www.elpais.com/articulo/ultima/Impasibles/Stradivarius/elpepuint/20070410elpepiult_1/Tes&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/146653065866822919-3095769835380890507?l=sensecensura.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://sensecensura.blogspot.com/feeds/3095769835380890507/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=146653065866822919&amp;postID=3095769835380890507' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/3095769835380890507'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/3095769835380890507'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://sensecensura.blogspot.com/2007/04/where-do-we-go-from-here-how-we-came-to.html' title='Where do we go from here??? (How we came to this?)'/><author><name>SummerRose</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15814596758164169897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-146653065866822919.post-7277828389948032854</id><published>2007-04-11T15:03:00.000+01:00</published><updated>2008-12-09T19:42:48.575+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Negu Gorriak'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='A suivre'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Itxoiten'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Valente y Borotto'/><title type='text'>Itxoiten (En attendant)</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_Y6OyMdynB3Y/RhzsLkZbucI/AAAAAAAAACY/dTXaQaopXw0/s1600-h/itxoiten1.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_Y6OyMdynB3Y/RhzsLkZbucI/AAAAAAAAACY/dTXaQaopXw0/s400/itxoiten1.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5052172565495921090" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_Y6OyMdynB3Y/RhzsHkZbubI/AAAAAAAAACQ/_AJcOBRCyuQ/s1600-h/itxoiten1b.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_Y6OyMdynB3Y/RhzsHkZbubI/AAAAAAAAACQ/_AJcOBRCyuQ/s400/itxoiten1b.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5052172496776444338" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_Y6OyMdynB3Y/RhzsDUZbuaI/AAAAAAAAACI/g15Fz3oexWQ/s1600-h/itxoiten2.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_Y6OyMdynB3Y/RhzsDUZbuaI/AAAAAAAAACI/g15Fz3oexWQ/s400/itxoiten2.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5052172423762000290" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_Y6OyMdynB3Y/Rhzr_kZbuZI/AAAAAAAAACA/9FtpOrNBVC0/s1600-h/itxoiten2b.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_Y6OyMdynB3Y/Rhzr_kZbuZI/AAAAAAAAACA/9FtpOrNBVC0/s400/itxoiten2b.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5052172359337490834" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_Y6OyMdynB3Y/RhzrDkZbuWI/AAAAAAAAABo/nlK-QOFTOxc/s1600-h/itxoiten3.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_Y6OyMdynB3Y/RhzrDkZbuWI/AAAAAAAAABo/nlK-QOFTOxc/s400/itxoiten3.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5052171328545339746" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/146653065866822919-7277828389948032854?l=sensecensura.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://sensecensura.blogspot.com/feeds/7277828389948032854/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=146653065866822919&amp;postID=7277828389948032854' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/7277828389948032854'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/7277828389948032854'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://sensecensura.blogspot.com/2007/04/itxoiten.html' title='Itxoiten (En attendant)'/><author><name>SummerRose</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15814596758164169897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_Y6OyMdynB3Y/RhzsLkZbucI/AAAAAAAAACY/dTXaQaopXw0/s72-c/itxoiten1.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-146653065866822919.post-7509979569544346362</id><published>2007-04-11T14:03:00.000+01:00</published><updated>2008-12-09T19:42:49.340+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='escultura'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='de Dominicis'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='hombre'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='hiperrealismo'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='mueck'/><title type='text'>Where do we go from here??? (hyperreality continued)</title><content type='html'>&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Aprovecho algunas obras de Ron Mueck (escultor que nos presentó Dr. Flasche en una entrada anterior) así como "Calamità cosmica" de Gino de Dominicis para lanzar al aire una pregunta de difícil respuesta...¿¿qué nos está pasando??...&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_Y6OyMdynB3Y/RhzlxUZbuVI/AAAAAAAAABg/kyGZOJoA0Ew/s1600-h/mueck1.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_Y6OyMdynB3Y/RhzlxUZbuVI/AAAAAAAAABg/kyGZOJoA0Ew/s400/mueck1.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5052165517454588242" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_Y6OyMdynB3Y/RhzlpkZbuUI/AAAAAAAAABY/UPcaXkoGQ94/s1600-h/mueck2f.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_Y6OyMdynB3Y/RhzlpkZbuUI/AAAAAAAAABY/UPcaXkoGQ94/s400/mueck2f.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5052165384310602050" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_Y6OyMdynB3Y/RhzlgUZbuTI/AAAAAAAAABQ/guNIdK4L6l8/s1600-h/mueck3f.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_Y6OyMdynB3Y/RhzlgUZbuTI/AAAAAAAAABQ/guNIdK4L6l8/s400/mueck3f.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5052165225396812082" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_Y6OyMdynB3Y/RhzlYkZbuSI/AAAAAAAAABI/AYpy7fawDHo/s1600-h/mueck4f.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_Y6OyMdynB3Y/RhzlYkZbuSI/AAAAAAAAABI/AYpy7fawDHo/s400/mueck4f.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5052165092252825890" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_Y6OyMdynB3Y/RhzlTkZbuRI/AAAAAAAAABA/jFK0Su0sybE/s1600-h/calamita.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_Y6OyMdynB3Y/RhzlTkZbuRI/AAAAAAAAABA/jFK0Su0sybE/s400/calamita.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5052165006353479954" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/146653065866822919-7509979569544346362?l=sensecensura.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://sensecensura.blogspot.com/feeds/7509979569544346362/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=146653065866822919&amp;postID=7509979569544346362' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/7509979569544346362'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/7509979569544346362'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://sensecensura.blogspot.com/2007/04/where-do-we-go-from-here-hyperreality.html' title='Where do we go from here??? (hyperreality continued)'/><author><name>SummerRose</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15814596758164169897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_Y6OyMdynB3Y/RhzlxUZbuVI/AAAAAAAAABg/kyGZOJoA0Ew/s72-c/mueck1.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-146653065866822919.post-7735167160651863610</id><published>2007-04-08T11:14:00.000+01:00</published><updated>2007-04-08T11:56:13.067+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='karma'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='cuentos'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Rusia'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='vaso_medio_lleno'/><title type='text'>Buena cosa, mala cosa (Хорошо, да худо)</title><content type='html'>Con cariño para todos, y especialmente para Arnau (a.k.a. "El hombre del karma"), este cuento recogido en "Cuentos populares rusos" de A. N. Afanasiev.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:lucida grande;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,0,0); FONT-STYLE: italic"&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(153,51,153)"&gt;Buena Cosa...Mala cosa...&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,0,0)"&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(153,51,153)"&gt;Iban de camino un barin y un campesino.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(0,102,0)"&gt;-- ¿De donde vienes, buen hombre?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;-- De muy lejos, mi señor.&lt;br /&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(0,102,0)"&gt;-- ¿Pero de dónde?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;-- De la ciudad de Rostov, mandado por mi amo, el barin Tolstov.&lt;br /&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(0,102,0)"&gt;-- ¿Y es grande la ciudad?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;-- No me paré a calcular.&lt;br /&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(0,102,0)"&gt;-- ¿Y recia?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;-- No me peleé con ella.&lt;br /&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(0,102,0)"&gt;-- ¿A qué fuiste a Rostov?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;-- A una compra importante: por una medida de guisantes.&lt;br /&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(0,102,0)"&gt;-- Buena cosa...&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;-- Sí, pero no demasiado.&lt;br /&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(0,102,0)"&gt;-- ¿Y eso?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;-- Porque iba borracho y los guisantes se desparramaron.&lt;br /&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(0,102,0)"&gt;-- Mala cosa...&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;-- Sí, pero no demasiado.&lt;br /&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(0,102,0)"&gt;-- ¿Y eso?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;-- Porque desparramé una medida y luego recogí dos.&lt;br /&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(0,102,0)"&gt;-- Buena cosa...&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;-- Sí, pero no demasiado.&lt;br /&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(0,102,0)"&gt;-- ¿Y eso?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;-- Porque los sembré a voleo y fueron pocos los que salieron.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:lucida grande;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,0,0)"&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(0,102,0)"&gt;-- Mala cosa...&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:lucida grande;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,0,0)"&gt;-- Sí, pero no demasiado.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:lucida grande;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,0,0)"&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(0,102,0)"&gt;-- ¿Y eso?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;-- Porque los que salieron estaban bien granados.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:lucida grande;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,0,0)"&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(0,102,0)"&gt;-- Buena cosa...&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;-- Sí, pero no demasiado.&lt;br /&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(0,102,0)"&gt;-- ¿Y eso?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;-- Porque los cerdos del cura vinieron a comérselos y los pisotearon todos.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:lucida grande;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,0,0)"&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(0,102,0)"&gt;-- Mala cosa...&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:lucida grande;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,0,0)"&gt;-- Sí, pero no demasiado.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:lucida grande;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,0,0)"&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(0,102,0)"&gt;-- ¿Y eso?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;-- Porque yo maté a los cerdos del cura y llené dos orzas de carne salada.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:lucida grande;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,0,0)"&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(0,102,0)"&gt;-- Buena cosa...&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;-- Sí, pero no demasiado.&lt;br /&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(0,102,0)"&gt;-- ¿Y eso?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;-- Porque vinieron a robar la carne los perros del cura y me la robaron toda.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:lucida grande;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,0,0)"&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(0,102,0)"&gt;-- Mala cosa...&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:lucida grande;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,0,0)"&gt;-- Sí, pero no demasiado.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:lucida grande;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,0,0)"&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(0,102,0)"&gt;-- ¿Y eso?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;-- Porque yo a los perros los maté y con su piel le hice un abrigo a mi mujer.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:lucida grande;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,0,0)"&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(0,102,0)"&gt;-- Buena cosa...&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;-- Sí, pero no demasiado.&lt;br /&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(0,102,0)"&gt;-- ¿Y eso?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;-- Porque el cura reconoció la piel y le quitó el abrigo a mi mujer.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:lucida grande;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,0,0)"&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(0,102,0)"&gt;-- Mala cosa...&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:lucida grande;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,0,0)"&gt;-- Sí, pero no demasiado.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:lucida grande;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(255,0,0)"&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(0,102,0)"&gt;-- ¿Y eso?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;-- Lo malo fue que luego me querellé con el cura. Me costó el juicio el caballo y la vaca colorada. Y después de tanto trajín, me quedé sin nada al fin.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/146653065866822919-7735167160651863610?l=sensecensura.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://sensecensura.blogspot.com/feeds/7735167160651863610/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=146653065866822919&amp;postID=7735167160651863610' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/7735167160651863610'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/7735167160651863610'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://sensecensura.blogspot.com/2007/04/buena-cosa-mala-cosa.html' title='Buena cosa, mala cosa (Хорошо, да худо)'/><author><name>SummerRose</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15814596758164169897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-146653065866822919.post-3476503806785546070</id><published>2007-03-30T16:00:00.000+01:00</published><updated>2008-12-09T19:42:49.547+01:00</updated><title type='text'>El viaje</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_syG6VPnKEHA/Rg0mO67f0TI/AAAAAAAAAGw/NyxHSczNIgc/s1600-h/bscap072.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_syG6VPnKEHA/Rg0mO67f0TI/AAAAAAAAAGw/NyxHSczNIgc/s400/bscap072.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5047732795131023666" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/146653065866822919-3476503806785546070?l=sensecensura.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://sensecensura.blogspot.com/feeds/3476503806785546070/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=146653065866822919&amp;postID=3476503806785546070' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/3476503806785546070'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/3476503806785546070'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://sensecensura.blogspot.com/2007/03/el-viaje.html' title='El viaje'/><author><name>Dr. Flasche</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://2.bp.blogspot.com/_syG6VPnKEHA/TOlEzJj2hJI/AAAAAAAAA00/S2XxFFf3CKY/S220/IMG00301-20101103-1234.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_syG6VPnKEHA/Rg0mO67f0TI/AAAAAAAAAGw/NyxHSczNIgc/s72-c/bscap072.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-146653065866822919.post-7741554483961336818</id><published>2007-03-26T13:30:00.000+01:00</published><updated>2008-12-09T19:42:49.554+01:00</updated><title type='text'>Viatge a Ítaca</title><content type='html'>Aquest és un fragment del poema que el Lluís Llach va musicar, de la traducció realitzada per Carles Riba del poema original escrit per Kavafis.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_EFoj5y86_eo/RgfA4vYWt9I/AAAAAAAAAAM/JRoTTqGeMBg/s1600-h/Ã&amp;shy;taca.jpg"&gt;&lt;/a&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;br /&gt;Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, &lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;has de pregar que el camí sigui llarg, &lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;ple d'aventures, ple de coneixences. &lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;Has de pregar que el camí sigui llarg,&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt; que siguin moltes les matinades &lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;i vagis a ciutats per aprendre dels que saben. &lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca. Has d'arribar-hi, és el teu destí,&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt; però no forcis gens la travessia. &lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;És preferible que duri molts anys, &lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;que siguis vell quan fondegis l'illa,&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt; ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt; sense esperar que et doni més riqueses. &lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;Ítaca t'ha donat el bell viatge, &lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;sense ella no hauries sortit. &lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;I si la trobes pobra, no és que Ítacat'hagi enganyat. &lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;Savi, com bé t'has fet, sabràs el que volen dir les Ítaques.  &lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;Més lluny, heu d'anar més lluny &lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;dels arbres caiguts que ara us empresonen,&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt; i quan els haureu guanyat tingueu ben present no aturar-vos. &lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;Més lluny, sempre aneu més lluny, &lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;més lluny de l'avui que ara us encadena. &lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;I quan sereu deslliurats torneu a començar els nous passos. &lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;Més lluny, sempre molt més lluny,&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt; més lluny del demà que ara ja s'acosta. &lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes. &lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/146653065866822919-7741554483961336818?l=sensecensura.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://sensecensura.blogspot.com/feeds/7741554483961336818/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=146653065866822919&amp;postID=7741554483961336818' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/7741554483961336818'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/7741554483961336818'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://sensecensura.blogspot.com/2007/03/viatge-taca.html' title='Viatge a Ítaca'/><author><name>Martí</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12180804261836497612</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-146653065866822919.post-342456726943123530</id><published>2007-03-21T10:35:00.000+01:00</published><updated>2007-03-21T10:42:05.046+01:00</updated><title type='text'>La matina è molto dura...</title><content type='html'>&lt;p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; font-weight: bold; color: rgb(204, 204, 204);"&gt;&lt;span style=";font-family:Tahoma;font-size:100%;"  lang="IT" &gt;&lt;span&gt;Ogni mattina, in Africa,  una Gazzella si  sveglia.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;      &lt;p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; font-weight: bold; color: rgb(204, 204, 204);"&gt;&lt;span style=";font-family:Tahoma;font-size:100%;"  lang="IT" &gt;&lt;span&gt;sa che dovrà correre più  in fretta del Leone,&lt;br /&gt;o verrà  uccisa.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; font-weight: bold; color: rgb(204, 204, 204);"&gt;&lt;span style=";font-family:Tahoma;font-size:100%;"  lang="IT" &gt; &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; font-weight: bold; color: rgb(204, 204, 204);"&gt;&lt;span style=";font-family:Tahoma;font-size:100%;"  lang="IT" &gt;&lt;span&gt;&lt;br /&gt;Ogni mattina, in Africa,  un Leone si  sveglia.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; font-weight: bold; color: rgb(204, 204, 204);"&gt;&lt;span style=";font-family:Tahoma;font-size:100%;"  lang="IT" &gt;&lt;span&gt;sa che dovra correré più  della Gazzella,&lt;br /&gt;o morirà di  fame.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; font-weight: bold; color: rgb(204, 204, 204);"&gt;&lt;span style=";font-family:Tahoma;font-size:100%;"  lang="IT" &gt; &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;        &lt;p style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; font-weight: bold; color: rgb(204, 204, 204);"&gt;&lt;span style=";font-family:Tahoma;font-size:100%;"  lang="IT" &gt;&lt;span&gt;&lt;br /&gt;Quando il sole sorge,  non importa se tu sei un  Leone o una Gazzella:&lt;br /&gt;Sarà meglio  che &lt;span&gt;cominci a  correre.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/146653065866822919-342456726943123530?l=sensecensura.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://sensecensura.blogspot.com/feeds/342456726943123530/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=146653065866822919&amp;postID=342456726943123530' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/342456726943123530'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/342456726943123530'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://sensecensura.blogspot.com/2007/03/la-matina-molto-dura.html' title='La matina è molto dura...'/><author><name>Penkamuska</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12606841376490948816</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/SP5LoEOPWZI/AAAAAAAAAKc/P91hNWxy_7w/S220/arnau-small.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-146653065866822919.post-229246643507002544</id><published>2007-03-20T10:51:00.000+01:00</published><updated>2007-03-20T10:55:10.321+01:00</updated><title type='text'>Decepcionant estudi de les Nacions Unides</title><content type='html'>LA O.N.U. ACABA DE FINALIZAR LA ENCUESTA MÁS GRANDE DE SU HISTORIA.&lt;br /&gt;LA PREGUNTA FUE: "POR FAVOR, DIGA HONESTAMENTE, QUÉ OPINA DE LA ESCASEZ DE ALIMENTOS EN EL RESTO DEL MUNDO".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;LOS RESULTADOS NO HAN PODIDO SER MÁS DESALENTADORES.LA ENCUESTA HA SIDO UN TOTAL FRACASO:&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold; color: rgb(0, 102, 0);"&gt;1.&lt;/span&gt; LOS EUROPEOS NO ENTENDIERON QUÉ SIGNIFICABA "ESCASEZ".&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(0, 102, 0); font-weight: bold;"&gt;2.&lt;/span&gt; LOS AFRICANOS NO SABÍAN QUÉ ERAN "ALIMENTOS".&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(0, 102, 0); font-weight: bold;"&gt;3.&lt;/span&gt; LOS ISRAELIES NO ENTENDIERON QUÉ QUERÍA DECIR "POR FAVOR".&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(0, 102, 0); font-weight: bold;"&gt;4.&lt;/span&gt; LOS YANQUIS PREGUNTABAN QUÉ SIGNIFICA "EL RESTO DEL MUNDO".&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(0, 102, 0); font-weight: bold;"&gt;5.&lt;/span&gt; LOS CHINOS Y CUBANOS PEDÍAN QUE LES EXPLICARAN QUE SIGNIFICABA "QUÉ OPINA".&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(0, 102, 0); font-weight: bold;"&gt;6.&lt;/span&gt; Y EN EL CONGRESO ARGENTINO, COLOMBIANO, CHILENO, BOLIVIANO, PERUANO,BRASILEÑO Y VENEZOLANO... HASTA HOY SE DEBATE SOBRE QUÉ QUIERE DECIR "HONESTAMENTE".&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/146653065866822919-229246643507002544?l=sensecensura.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://sensecensura.blogspot.com/feeds/229246643507002544/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=146653065866822919&amp;postID=229246643507002544' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/229246643507002544'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/229246643507002544'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://sensecensura.blogspot.com/2007/03/decepcionant-estudi-de-les-nacions.html' title='Decepcionant estudi de les Nacions Unides'/><author><name>Penkamuska</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12606841376490948816</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/SP5LoEOPWZI/AAAAAAAAAKc/P91hNWxy_7w/S220/arnau-small.jpg'/></author><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-146653065866822919.post-953928640782844449</id><published>2007-03-12T17:06:00.000+01:00</published><updated>2007-03-12T17:52:06.849+01:00</updated><title type='text'>Impactant i cruel</title><content type='html'>No voldria ser un dofí i néixer al Japó:&lt;br /&gt;  &lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.glumbert.com/media/dolphin"&gt;http://www.glumbert.com/media/dolphin&lt;/a&gt; &lt;br /&gt;  &lt;br /&gt;Hi podem fer alguna cosa?!&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.petitiononline.com/golfinho/"&gt;http://www.petitiononline.com/golfinho/&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/146653065866822919-953928640782844449?l=sensecensura.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://sensecensura.blogspot.com/feeds/953928640782844449/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=146653065866822919&amp;postID=953928640782844449' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/953928640782844449'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/953928640782844449'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://sensecensura.blogspot.com/2007/03/impactant-i-cruel.html' title='Impactant i cruel'/><author><name>Penkamuska</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12606841376490948816</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/SP5LoEOPWZI/AAAAAAAAAKc/P91hNWxy_7w/S220/arnau-small.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-146653065866822919.post-2102255740729531011</id><published>2007-03-06T15:22:00.000+01:00</published><updated>2007-03-06T15:30:32.215+01:00</updated><title type='text'>Noticias desde Italia...</title><content type='html'>&lt;a href="http://www.corriere.it/Primo_Piano/Cronache/2007/03_Marzo/06/filmspagna.shtml"&lt;br /&gt;http://www.corriere.it/Primo_Piano/Cronache/2007/03_Marzo/06/filmspagna.shtml&gt;&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/146653065866822919-2102255740729531011?l=sensecensura.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://sensecensura.blogspot.com/feeds/2102255740729531011/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=146653065866822919&amp;postID=2102255740729531011' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/2102255740729531011'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/2102255740729531011'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://sensecensura.blogspot.com/2007/03/noticias-desde-italia.html' title='Noticias desde Italia...'/><author><name>ginkuz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14461066687116103890</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-146653065866822919.post-2103386148639999878</id><published>2007-03-05T15:09:00.000+01:00</published><updated>2007-03-05T20:27:47.924+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Física'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Cosmología'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Astrofísica'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Newton'/><title type='text'>Carta de Newton a Bentley (1692)</title><content type='html'>&lt;span style="font-style: italic; font-weight: bold;"&gt;"[..] Me parece que si la materia de nuestro sol y planetas, y toda la materia del universo, estuviera distribuida uniformemente a lo largo de todos los cielos, y cada partícula tuviera una gravedad innata hacia todas las demás, y el espacio total en el que esta materia estuviese distribuida fuera finito, la materia de la parte exterior de este espacio sería atraida por su gravedad hacia toda la materia del interior, y como consecuencia caería al centro del espacio total y allí formaría una gran masa esférica.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style: italic; font-weight: bold;"&gt;Pero si la materia estuviera dispuesta uniformemente a lo largo de un espacio infinito, nunca podría agruparse en una masa; sino que parte de ella se agruparía en una masa y parte en otras, produciéndose así un número infinito de grandes masas, distribuidas a grandes distancias unas de otras a lo largo de ese espacio infinito. Y de este modo podrían formarse el sol y las estrellas fijas, suponiendo que la materia fuera de una naturaleza luminosa. [...]"&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;(Traducción libre)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic; font-weight: bold;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/146653065866822919-2103386148639999878?l=sensecensura.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://sensecensura.blogspot.com/feeds/2103386148639999878/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=146653065866822919&amp;postID=2103386148639999878' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/2103386148639999878'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/2103386148639999878'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://sensecensura.blogspot.com/2007/03/carta-de-newton-bently-1692.html' title='Carta de Newton a Bentley (1692)'/><author><name>SummerRose</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15814596758164169897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-146653065866822919.post-1216995502504981029</id><published>2007-02-28T14:34:00.000+01:00</published><updated>2007-02-28T14:36:33.585+01:00</updated><title type='text'>SGAE i companyia...</title><content type='html'>Les entitats gestores dels drets d'autor a l'Estat espanyol volen que el cànon que actualment ja s'aplica a molts suports digitals, s'incrementi fins a un 200% més del que estableixen els estudis dels experts en la materia. Aquestes entitats, SGAE, AIE, CEDRO, DAMA, EGEDA i VEGAP, basen la seua reclamació en la pressuposició, com sempre, de que els dispositius de suport digital s'empren gairebé de forma exclussiva per vulnerar els drets d'autor.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Així ho han denunciat les associacions empresarials Asimelec i Aetic, segons cita el portal d'economia domèstica Quins Preus, que cita una notícia del diari espanyol Cinco Días. Aquestes associacions han quantificat el que s'hauria de pagar en funció dels diferents estudis sobre els usos reals dels equips digitals, i han arribat a una conclusió molt diferent, i és que els usos reals dels equips digitals comprenen moltes més opcions que "la còpia" de continguts amb drets d'autor, tal i com pressuposen la SGAE i les altres entitats gestores de drets d'autor.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;L'absurditat de la demanda de la SGAE i aquestes entitats gestores queda en evidència quan trascendeix que el Ministeri de Justícia espanyol va gastar l'any 2006 alguns milions d'euros en concepte de cànon digital per conservar o crear sumaris o declaracions dels seus òrgans jurídics i tribunals. Tot i l'evidència que els suports digitals (CD's, discs durs, DVD's, etcètera) s'emprarien únicament i exclussiva per emmagatzemar-hi dades i continguts que no estaven subjectes a drets d'autor, l'Estat espanyol va haver de pagar el corresponent cànon a les entitats gestores per uns drets d'autor inexistents.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;És el mateix cas que penalitza els usuaris de Linux o de qualsevol sistema operatiu o programa amb llicència GNU o freeware, o qualsevol escriptor que vol guardar la seva obra en format digital, o dissenyadors de roba, dissenyadors web, escriptors, periodistes, autodidactes ... i en general qualsevol persona o entitat que intenta fer servir els suports digitals existents avui en dia per desar-hi dades que no estan subjectes a drets d'autor. La llei espanyola actual imposa el cànon digital i considera que tots els suports digitals han de pagar un cànon de compensació "&lt;span style="font-weight:bold;"&gt;per si&lt;/span&gt;" (!!!???) s'hi emmagatzemen dades subjectes a drets d'autor. Fent una comparació, és com si l'autoritat multés a tots els conductors que passen per un carrer determinat "per si" algun d'ells ha comès una infracció i no se l'ha multat.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/146653065866822919-1216995502504981029?l=sensecensura.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://sensecensura.blogspot.com/feeds/1216995502504981029/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=146653065866822919&amp;postID=1216995502504981029' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/1216995502504981029'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/1216995502504981029'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://sensecensura.blogspot.com/2007/02/sgae-i-companyia.html' title='SGAE i companyia...'/><author><name>Penkamuska</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12606841376490948816</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/SP5LoEOPWZI/AAAAAAAAAKc/P91hNWxy_7w/S220/arnau-small.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-146653065866822919.post-4969708769752874869</id><published>2007-02-26T17:48:00.000+01:00</published><updated>2007-02-26T17:55:48.796+01:00</updated><title type='text'>Unbeaten</title><content type='html'>I never give up...and thus you can't win ;-)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No debería haber tardado ni 15 segundos, he de reconocer que últimamente estoy un poco torpe.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/en/thumb/6/60/Wandering_jew.jpg/180px-Wandering_jew.jpg"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px;" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/en/thumb/6/60/Wandering_jew.jpg/180px-Wandering_jew.jpg" alt="" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;El judío errante, de Gustave Doré&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt; &lt;span style="font-style: italic;"&gt;&lt;br /&gt;[...] El Judío errante es una figura de la mitología cristiana. La leyenda relata que el hijo de un zapatero judío insultó a Jesús durante la Crucifixión, por lo que este lo condenó a "errar hasta su retorno". Por tanto, el zapatero debe andar errante por la tierra hasta la Parusía. A menudo se ha visto en el Judío Errante una personificación metafórica de la Diáspora judía, interpretando que la Destrucción de Jerusalén supuso un castigo divino a los judíos por su responsabilidad en la crucifixión; razón por la que es considerada una leyenda de origen o naturaleza antisemita. Sin embargo, cabe hacer abstracción de la identidad étnica del personaje y ver más bien en su castigo un rechazo de una actitud muy extendida entre los seres humanos de cualquier nacionalidad: el regodeo ante el sufrimiento ajeno [...]&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/146653065866822919-4969708769752874869?l=sensecensura.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://sensecensura.blogspot.com/feeds/4969708769752874869/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=146653065866822919&amp;postID=4969708769752874869' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/4969708769752874869'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/4969708769752874869'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://sensecensura.blogspot.com/2007/02/unbeaten.html' title='Unbeaten'/><author><name>SummerRose</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15814596758164169897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-146653065866822919.post-3988605467297147922</id><published>2007-02-25T23:02:00.000+01:00</published><updated>2008-12-09T19:42:49.617+01:00</updated><title type='text'>Miralls trencats</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_Y6OyMdynB3Y/RaFC5VdeRlI/AAAAAAAAAAY/kJ2TOdKAyYQ/s1600-h/%7Etrio%7E+by+soulsyster.gif"&gt;&lt;span style="color: rgb(255, 204, 0);"&gt;&lt;strong&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5017365012648183378" style="margin: 0px 10px 10px 0px; float: left;" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_Y6OyMdynB3Y/RaFC5VdeRlI/AAAAAAAAAAY/kJ2TOdKAyYQ/s320/%7Etrio%7E+by+soulsyster.gif" border="0" /&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="color: rgb(255, 204, 0);"&gt;&lt;strong&gt; &lt;span style="font-size:100%;"&gt;Llum. Foscor.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;Tanco els meus ulls i veig la meva vida passar. Tot em sembla llunyà. El dia de avui mateix ja comença a esvanir-se.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;Foscor. Llum. Paraules. Les paraules, fonedisses, no acostumen a deixar-se veure fàcilment. Habiten esplugues húmides i obscures i a les fosques no és fàcil trobar-les. I la llum del llum de sostre no serveix per a res.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;Paraules. Instants. Cerco un instant diferent a tots els altres. Cerco l'instant just de l'alba en què la nit deixa pas al dia. El moment precís en què cau la primera gota de pluja. El moment en què tot comença a anar malament, aquell en què tot hauria pogut canviar. Intento recordar-me del lloc on vaig oblidar les paraules. Les necessito per a sortir. Intento recordar per què he de sortir. Només sé que he de fer-lo... desesperadament.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;Les ales d'una papallona són massa fràgils. &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;Obro els ulls. Foscor.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;Llum?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;Ja no busco. Somric: ara tot encaixa.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/146653065866822919-3988605467297147922?l=sensecensura.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://sensecensura.blogspot.com/feeds/3988605467297147922/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=146653065866822919&amp;postID=3988605467297147922' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/3988605467297147922'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/3988605467297147922'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://sensecensura.blogspot.com/2007/02/miralls-trencats.html' title='Miralls trencats'/><author><name>SummerRose</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15814596758164169897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_Y6OyMdynB3Y/RaFC5VdeRlI/AAAAAAAAAAY/kJ2TOdKAyYQ/s72-c/%7Etrio%7E+by+soulsyster.gif' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-146653065866822919.post-7134059246320308454</id><published>2007-02-23T09:31:00.000+01:00</published><updated>2007-02-23T09:32:18.994+01:00</updated><title type='text'>Interessant pels del CAP</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Los expertos urgen a mejorar la formación de los profesores&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;· Los licenciados deberán cursar un máster para ejercer de profesores de secundaria&lt;br /&gt;· El sector cree que falla la preparación pedagógica de los futuros docentes&lt;br /&gt;· Los expertos en educación urgen a mejorar la preparación de los profesores&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La formación del profesorado, uno de los eslabones clave en el proceso educativo, no es la adecuada. Los expertos coinciden en la necesaria y urgente reforma de la preparación pedagógica que reciben los docentes, sobre todo los de secundaria&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;23/02/2007  Actualizada a las 03:31h  Barcelona&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Mercè Beltran   Que la formación inicial del profesorado debe transformarse radicalmente es algo en lo que coinciden especialistas en el ámbito de la pedagogía, profesionales de la educación, gobernantes y cualquier persona con un cierto sentido común. Las aulas y la forma de impartir la docencia han cambiado espectacularmente en los últimos años. De la clase magistral se ha pasado a prácticas interactivas y, en los noventa, la Logse forzó, entre otras muchas cosas, una metamorfosis radical de las aulas de secundaria, con la irrupción de un alumnado que iba de los 12 años hasta los 18. El profesorado no se transformó, seguía siendo el mismo y las reformas no afectaron a su formación inicial. Desde hace algo más de 30 años los licenciados en cualquier disciplina académica que quieren dedicarse a la docencia deben hacer un curso de adaptación pedagógica (CAP) que, en teoría exige unas 300 horas de formación, pero que en la práctica pueden quedar reducidas a 100. En esos 30 años se podrían contar con los dedos de una mano los suspensos que se han dado. A juicio del catedrático de Historia de la Universitat de Barcelona (UB) y reconocido estudioso de la pedagogía Joaquim Prats, esta es una de las razones que explicaría la escasa formación pedagógica -que no la preparación académica- de los docentes. La formación del profesorado de secundaria es disciplinar y limitada a la especialidad de la carrera que han cursado, y "la sociedad es cada vez más compleja y la diversidad del sistema educativo plantea problemas en la gestión de las aulas; los jóvenes llegan a secundaria con una cultura del esfuerzo muy pobre", explica Miquel Martínez, director del Institut de Ciències de l´Educació de la UB, quien establece una división entre el profesorado: aquel que vive el trabajo como una ocupación y aquel que la vive con un compromiso ético. Los profesores, reflexiona Prats, no sólo deben transmitir contenidos académicos, sino que deben ser capaces de estimular la autonomía y la reflexión del alumnado y de educar en un sentido amplio, "y todo eso en el CAP no se aprende". David Medina, profesor de Filosofía, añade que el profesorado debe cubrir etapas muy diferentes del alumnado y suele tener una acumulación de tareas que a menudo impiden una buena definición de sus funciones. Con frecuencia estas situaciones producen frustraciones que, unidas a la indiferencia social hacia su trabajo, provocan desánimo. "Al profesorado no se le puede dejar solo. Está motivado y lo hace bien. La sociedad tiene la obligación de cuidar a la familia y a la escuela; es una responsabilidad de todos", afirma Miquel Martínez. La preparación académica del profesorado no se pone en duda. Lo que se cuestiona es su aptitud para las habilidades sociales. "Eso es algo que nunca han abordado a lo largo de su carrera porque la universidad, en general, cree poco en la formación pedagógica de sus licenciados. No se es consciente de la dimensión de su trabajo", señala Miquel Martínez. A su juicio, la formación inicial debe estar mucho más integrada en la práctica. Una afirmación que comparte Medina: "La que ahora se recibe, con el CAP, es muy de trámite. Enseñar es un oficio y eso se aprende con la práctica", apostilla. "Cuando una persona ha estudiado cuatro años una disciplina determinada no necesita más, lo que tiene que aprender es a cómo ser un buen profesor", señala Màrius Martínez, decano de la facultad de Ciencias de la Educación de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), centro que ya imparte un máster específico para los aspirantes a profesores de secundaria desde hace tres años. Javier Melgarejo, director del colegio Claret de Barcelona y doctor en Pedagogía, tiene claro que el proceso de selección del profesorado es básico "porque estamos hablando de las personas que deben formar a nuestros hijos e hijas". Se trata de cazar las mejores mentes para los centros escolares. Para los aspirantes a estudiantes de Magisterio propone como paso previo para entrar en la facultad que tengan un buen expediente académico, y una nota altísima de selectividad. Pero, además, éstos "deberían tener aptitudes psicosociales y conocimientos artísticos; hablar perfectamente las lenguas oficiales y el inglés; tener habilidades en comunicación y empatía con los alumnos. Además, se debería ser muy exigente con las prácticas". En cuanto a los requisitos para el profesorado de secundaria, Melgarejo opina que, una vez analizadas las motivaciones pedagógicas de los aspirantes, éstos deberían superar pruebas muy rigurosas en escritura y lectura. Después, cursar un número importante de créditos en didáctica, acción tutorial, estudios en psicología y adolescencia y realizar muchas horas de prácticas.Carles Mata, director del IES Salvador Espriu y responsable de la asociación de directivos AXIA, comparte gran parte de estos criterios. "Los procesos de captación y reclutamiento del profesorado deben ser distintos. Se trata de reclutar a los mejores de cada licenciatura y enfocar su formación hacia ladocencia según la especialidad y el nivel al que quieran dirigirse".Durante 30 años, la formación del profesorado en este país no ha estado en la agenda de los gobernantes. Ahora, la nueva ley de educación (LOE) prevé que para que un licenciado pueda ejercer como docente debe haber cursado un máster en psico-socio pedagogía.En la pasada legislatura, el entonces secretario de Universitats, Joaquim Prats, puso en marcha un grupo de trabajo con profesores de universidad y de secundaria, para estudiar esta cuestión. Un grupo que ahora está en el seno del Consell Interuniversitari. En el Ministerio de Educación, otro equipo de expertos también está estudiando el asunto. La previsión es que en el curso 2008/09 se imparta un máster regular. Màrius Martínez considera que éste debería constar de formación en la disciplina que ya se ha cursado en la carrera, habilidades psicosociales y prácticas. Miquel Martínez, que forma parte de los dos grupos de trabajo, comparte la idea de que la práctica debe estar integrada en la formación. El máster en Catalunya podría ser interuniversitario, idea que defiende el Departament d'Educació, y sería el que acreditaría la capacitación como profesor.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/146653065866822919-7134059246320308454?l=sensecensura.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://sensecensura.blogspot.com/feeds/7134059246320308454/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=146653065866822919&amp;postID=7134059246320308454' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/7134059246320308454'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/7134059246320308454'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://sensecensura.blogspot.com/2007/02/interessant-pels-del-cap.html' title='Interessant pels del CAP'/><author><name>Martí</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12180804261836497612</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-146653065866822919.post-7723222868606345339</id><published>2007-02-15T18:09:00.000+01:00</published><updated>2007-02-15T18:26:27.805+01:00</updated><title type='text'>Olaguer i el caciquisme</title><content type='html'>Jo entenc perfectament que per als periodistes i polítics tot aniria més bé si la societat civil no opinés ni es posés en política. A ningú li agrada que es posin en la seva feina i ells no en són una excepció. A més, a les tertúlies de la radio o la televisió ja hi ha intel·lectuals de diferents tendències, de fet podríem dir de diferents partits, on pots comprar l'opinió que més t'agradi per tal de saber com has de pensar i a qui has de votar a les properes eleccions. A tall d'exemple, és coneguda aquella anècdota del General Franco, a qui un director general li va demanar consell sobre quina decisió havia de prendre en un determinat conflicte politico-diplomàtic. Franco li respongué: “Usted joven, haga como yo y no se meta en política.”&lt;br /&gt;&lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;Els problemes comencen quan apareix gent una mica tossuda que no fa gaire cas dels consells de l'ex-dictador. Un d'aquests és per exemple Olaguer Presas. El fins ara entranyable jugador del Barça, denuncia (jo m'atreviria a dir que arriba a demostrar) en un &lt;a href="http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2262903"&gt;article&lt;/a&gt; a Vilaweb, que la vara de mesura de la justícia en aquest estat de dret que es diu estat espanyol, és de llargada variable depenent de qui sigui l'acusat. L'article no té faltes d'ortografia, no diu cap mentida, no falta el respecte a ningú, i té un discurs coherent i racional. Vaja, que no té res a veure amb qualsevol editorial del mediàtic Federico Jiménez Losantos. Tot i així, en menys de 24h el president del Barça ja va estirar les orelles del jugador i el seu esponsor Kelme ja li va rescindir el contracte. &lt;/p&gt;  &lt;br /&gt;&lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;Jo no dubto del dret de Laporta i Kelme ha actuar com vulguin com entitats privades que són, ni el meu cor pateix per què farà ara l'Olaguer sense patrocinador. No obstant, la lliçó a la societat ja està llançada, i el millor eslògan per resumir-la seria la frase de Franco.&lt;/p&gt;  &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;Les conseqüències d'aprendre aquesta lliçó són menys inocents del que poden semblar a primera vista. Si renunciem a manifestar la nostra opinió, a dir el que trobem bé i malament, a denunciar una situació d'injustícia, si ens limitem a treballar de dilluns a divendres per divertir-nos dissabte i diumenge, estarem deixant que uns pocs decideixin per tots.&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;  &lt;br /&gt;&lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;L'actuació de l'Olaguer no hauria d'estar criminalitzada sinó esdevenir un exemple. Tots formem la societat i hauria de ser una obligació de tots participar-hi per construir-ne una de millor. Segurament no tots pensarem igual, és possible que arribem a discutir, i fins i tot és possible que després d'aconseguir un acord prenguem la decisió equivocada. Però almenys ho haurem fet nosaltres, i no uns pocs pensant en el nostre bé.&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/146653065866822919-7723222868606345339?l=sensecensura.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://sensecensura.blogspot.com/feeds/7723222868606345339/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=146653065866822919&amp;postID=7723222868606345339' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/7723222868606345339'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/7723222868606345339'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://sensecensura.blogspot.com/2007/02/olaguer-i-el-caciquisme.html' title='Olaguer i el caciquisme'/><author><name>Penkamuska</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12606841376490948816</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/SP5LoEOPWZI/AAAAAAAAAKc/P91hNWxy_7w/S220/arnau-small.jpg'/></author><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-146653065866822919.post-2561216976217508954</id><published>2007-02-15T14:57:00.000+01:00</published><updated>2007-02-15T18:20:44.851+01:00</updated><title type='text'>About the power of Google</title><content type='html'>&lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=9zKXCQpUnMg"&gt;About the power of Google&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/146653065866822919-2561216976217508954?l=sensecensura.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://sensecensura.blogspot.com/feeds/2561216976217508954/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=146653065866822919&amp;postID=2561216976217508954' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/2561216976217508954'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/2561216976217508954'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://sensecensura.blogspot.com/2007/02/about-power-of-google.html' title='About the power of Google'/><author><name>ginkuz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14461066687116103890</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-146653065866822919.post-7572317413964592486</id><published>2007-02-07T16:41:00.000+01:00</published><updated>2008-12-09T19:42:49.965+01:00</updated><title type='text'>Un xic d'humor: la versio mexicana del Sense Censura</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_20P45OmuqHE/Rcnze_AP1CI/AAAAAAAAAEQ/DF9nG0GNJRk/s1600-h/DSC02534.JPG"&gt;&lt;img style="cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_20P45OmuqHE/Rcnze_AP1CI/AAAAAAAAAEQ/DF9nG0GNJRk/s320/DSC02534.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5028818172569965602" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/146653065866822919-7572317413964592486?l=sensecensura.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://sensecensura.blogspot.com/feeds/7572317413964592486/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=146653065866822919&amp;postID=7572317413964592486' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/7572317413964592486'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/7572317413964592486'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://sensecensura.blogspot.com/2007/02/un-xic-dhumor-la-versio-mexicana-del.html' title='Un xic d&apos;humor: la versio mexicana del Sense Censura'/><author><name>tac</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04990409416890715095</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_20P45OmuqHE/Rcnze_AP1CI/AAAAAAAAAEQ/DF9nG0GNJRk/s72-c/DSC02534.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-146653065866822919.post-4403980194213999530</id><published>2007-01-30T00:00:00.000+01:00</published><updated>2007-01-30T04:06:52.820+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Juan Ramón'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='poesía'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='amor'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Zenobia'/><title type='text'>These open doors</title><content type='html'>&lt;strong&gt;&lt;span style="color:#ffcc00;"&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color:#ffcc00;"&gt;&lt;em&gt;"...Desde que se enamoró de Zenobia quedó alterada su vida por completo. Hasta entonces había padecido enfermedades nerviosas que le mantenían aterrado ante la posibilidad de sufrir un ataque cardíaco: precisaba la compañía de los médicos y elegía las pensiones no por su comodidad, sino por la cercanía a un hospital. El amor le curó de sus obsesiones y le permitió contemplar su obra de una manera desconocida..."&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;(Extracto del prólogo de Arturo del Villar a la Antología Poética de Juan Ramón Jiménez)&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;AMOR&lt;/span&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;strong&gt;(&lt;span style="font-size:85%;"&gt;NEW YORK&lt;/span&gt;,&lt;br /&gt;29 de abril)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;p style="TEXT-INDENT: 20px"&gt;&lt;strong&gt;N&lt;span style="font-size:85%;"&gt;O&lt;/span&gt;, no, nosotros dos no somos&lt;br /&gt;nosotros dos, que estamos&lt;br /&gt;aquí, viendo ponerse el sol granate&lt;br /&gt;entre el verdor dorado&lt;br /&gt;en que cantan, en ramo, sobre el río&lt;br /&gt;los inconstantes pájaros.&lt;br /&gt;Nosotros dos -¡oh encanto&lt;br /&gt;del parque sin nosotros, con nosotros!-,&lt;br /&gt;nosotros somos esos dos románticos&lt;br /&gt;que no son aún nosotros, que no están aún con ellos&lt;br /&gt;mismos, esos dos, que, soñando&lt;br /&gt;en ser ellos, en no ser ellos, dulces,&lt;br /&gt;se pierden lentamente, en sólo un beso,&lt;br /&gt;por el sendero -vago&lt;br /&gt;ya en la hora en que cierran,&lt;br /&gt;sólo obedientes al ocaso-,&lt;br /&gt;por el sendero&lt;br /&gt;solitario&lt;br /&gt;en donde canta a la arboleda verde&lt;br /&gt;ya, libre del pisar del día,&lt;br /&gt;un obstinado pájaro.&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Juan Ramón Jiménez ("Diario de un poeta recién casado")&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:0;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/146653065866822919-4403980194213999530?l=sensecensura.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://sensecensura.blogspot.com/feeds/4403980194213999530/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=146653065866822919&amp;postID=4403980194213999530' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/4403980194213999530'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/4403980194213999530'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://sensecensura.blogspot.com/2007/01/these-open-doors.html' title='These open doors'/><author><name>SummerRose</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15814596758164169897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-146653065866822919.post-4363693723679099511</id><published>2007-01-24T09:41:00.000+01:00</published><updated>2007-01-24T10:15:26.348+01:00</updated><title type='text'>Per fi hi ha algú que ens comprèn...</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Aquesta notícia va aparéixer diamrts dia 23 de gener de 2007 a la Vanguradia, dins la secció de Vivir. Espero comentaris!!!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Riquer, de Calaf&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;La villa de Calaf lleva un largo tiempo luchando por conseguir un lugar visible en el mapa mental –que es, a la postre, el que más peso tiene– de los que suelen moverse por la Catalunya Ciutat. Calaf quiere para ello que se vea reconocido en la organización de Catalunya el papel territorial y administrativo que le corresponde por función y peso demográfico, por coherencia física y humana en la zona de la Alta Segarra, de la que es indiscutida capital. Calaf, villa inquieta, no para. Hace ya más de una década alguien tuvo la brillante idea de acoger a jóvenes escultores que, a cambio de una estancia confortable, se comprometían a dejar en sus calles y plazas una muestra significativa de su trabajo. &lt;strong&gt;Hoy debe de ser una de las poblaciones con mejor escultura pública de toda Europa&lt;/strong&gt;. Pero es un hecho que para hacerse ver hay que llamar la atención constantemente y, además, convencer a los naturales de que utilizar el tam-tam vale la pena. El reclamo sobre Calaf no cesa, y en estos días, y hasta finales de mes, se está elebrando una exposición sobre uno de sus hijos más notables: Alexandre de Riquer, una de las figuras más representativas y completas de un movimiento como el modernismo, que reivindicó la condición de artista aplicada a todas las facetas de la vida, de quien se subraya la petja de les arrels segarrenques. La exposición, que conmemora el 150 aniversario de su nacimiento, hace hincapié en la vinculación familiar a la comarca, y, dentro de su actividad artística subraya su vertiente de ilustrador, grabador y autor de impactantes ex libris, y en menor medida atiende a sus trabajos como pintor, decorador, y a esas actividades que hoy englobaríamos bajo la etiqueta del diseño. Alexandre de Riquer fue, por ejemplo, un destacado mueblista. Muy oportunamente, con motivo de esta celebración, el Ayuntamiento de Calaf ha editado una pulcra edición facsímil de uno de sus mejores libros en prosa, Quan jo era noi, una serie de narraciones en las que se reelaboran recuerdos “del bon temps de la infància”, y en las que se observa una actitud ante la naturaleza que no queda muy lejos del trato que recibirá en sus escritos poéticos, por donde resulta fácil de entender que conectara tan apasionadamente con los líricos prerrafaelitas, a quienes consideró en un soneto como los portadores “d'un art nou que deixa enlluernat”. Este resplandor puede verse en Calaf. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;ANTON M. ESPADALER&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/146653065866822919-4363693723679099511?l=sensecensura.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://sensecensura.blogspot.com/feeds/4363693723679099511/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=146653065866822919&amp;postID=4363693723679099511' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/4363693723679099511'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/4363693723679099511'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://sensecensura.blogspot.com/2007/01/per-fi-hi-ha-alg-que-ens-comprn.html' title='Per fi hi ha algú que ens comprèn...'/><author><name>Martí</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12180804261836497612</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-146653065866822919.post-6351380479914540042</id><published>2007-01-20T22:58:00.000+01:00</published><updated>2007-01-21T00:13:35.582+01:00</updated><title type='text'>¿He actuado en contra del espíritu de Sense Censura?</title><content type='html'>&lt;span style="color:#009900;"&gt;&lt;strong&gt;Nada más publicar mi última entrada (see below) han aparecido dos comentarios a ella del estilo de:&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="color:#ff0000;"&gt;&lt;strong&gt;Do you want to win easy money??. Visit my blog &lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;a href="http://ninuni"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="color:#ff0000;"&gt;&lt;strong&gt;here&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="color:#ff0000;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;em&gt;.&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color:#009900;"&gt;&lt;strong&gt;Con la resignada paciencia de aquel (Yo soy aqueeel que por quereeeeeerte ya no viiiive) que lidia a diario con el spam (Acknowledgements to Miquel), he procedido a su completa e irreversible eliminación, y ahora, &lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;a href="mailto:amig@s"&gt;&lt;span style="color:#009900;"&gt;&lt;strong&gt;amig@s&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="color:#009900;"&gt;&lt;strong&gt;, la conciencia me corroe:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;¿He hecho bien? ¿He hecho mal? ¿Dónde se encuadra mi acción: en la libertad -he ejercido mi libertad borrando los comentarios igual que sus autores (o los correspondientes troyanos en los que hayan delegado) han ejercido la suya publicándolos y pueden volver a ejercerla publicándolos de nuevo- o más bien en la represión/censura? ¿Hasta donde llega la libertad cuando no hay "reglas"? ¿Se llega inevitablemente a la ley del más fuerte -yo tengo privilegios de administrador y ellos no-?¿Es viable la anarquía? ¿Cómo se puede regular la "libertad absoluta" de manera que las diferentes libertades no entren en conflicto?...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ánimo y a debatir.&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/146653065866822919-6351380479914540042?l=sensecensura.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://sensecensura.blogspot.com/feeds/6351380479914540042/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=146653065866822919&amp;postID=6351380479914540042' title='5 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/6351380479914540042'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/6351380479914540042'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://sensecensura.blogspot.com/2007/01/he-actuado-en-contra-del-espritu-de.html' title='¿He actuado en contra del espíritu de Sense Censura?'/><author><name>SummerRose</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15814596758164169897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>5</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-146653065866822919.post-1400791489550294748</id><published>2007-01-20T21:54:00.000+01:00</published><updated>2007-01-20T22:46:13.411+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='literatura'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='cine'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='carpinchos braquicéfalos'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='cortazar'/><title type='text'>El cine según un cronopio</title><content type='html'>&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;Ayer, en algún lugar de la Taca, se discutió brevemente sobre la idea de que todas las películas de cine podrían en principio agruparse en aproximadamente diez clases de equivalencia (e.g., las películas estilo "Romeo y Julieta" and so on). Como buen amante del cine en particular (y buen amante a secas en general), me veo en la cuasi-obligación moral de disentir de tan simplificadora asunción, pero en vez de hacerlo con mis propias palabras (en aras del buen gusto y para alivio y deleite de los que ya hayan vislumbrado que hoy estoy especialmente pedante e inaguantable), responderé con un fragmento de Julio Cortázar, incluido en el delicioso libro "Historias de Cronopios y de Famas" -uno de esos libros que si no existieran habría que inventarlos-, que quien quiera puede encontrar en edición digital &lt;/strong&gt;&lt;a href="http://www.ts.ucr.ac.cr/~historia/biblioteca/esociales/cortazar_cronopiosyfamas.pdf"&gt;&lt;strong&gt;aquí&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color:#ffcc33;"&gt;Aviso para navegantes:&lt;/span&gt; tanto el fragmento como el libro en su conjunto son algo difíciles de entender debido a la relativa profusión de vocablos propios del español de América. En cualquier caso eso no supone un problema demasiado grave, ya que incluso al margen de los potenciales problemas lingüísticos, buena parte del libro resulta total y maravillosamente incomprensible.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/strong&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;span style="color:#cc33cc;"&gt;&lt;strong&gt;SU FE EN LAS CIENCIAS&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una esperanza creía en los tipos fisonómicos, tales como los ñatos, los de cara de pescado, los de gran toma de aire, los cetrinos y los cejudos, los de cara intelectual, los de estilo peluquero, etc. Dispuesto a clasificar definitivamente estos grupos, empezó por hacer grandes listas de conocidos y los dividió en los grupos citados más arriba. Tomó entonces el primer grupo, formado por ocho ñatos, y vio con sorpresa que en realidad estos muchachos se subdividían en tres grupos, a saber: los ñatos bigotudos, los ñatos tipo boxeador y los ñatos estilo ordenanza de ministerio, compuestos respectivamente por 3, 3 y 2 ñatos. Apenas los separó en sus nuevos grupos (en el Paulista de San Martín, donde los había reunido con gran trabajo y no poco mazagrán bien frappé) se dio cuenta de que el primer subgrupo no era parejo, porque dos de los ñatos bigotudos pertenecían al tipo carpincho, mientras el restante era con toda seguridad un ñato de corte japonés. Haciéndolo a un lado con ayuda de un buen sandwich de anchoa y huevo duro, organizó el subgrupo de los dos carpinchos, y se disponía a inscribirlo en su libreta de trabajos científicos cuando uno de los carpinchos miró para un lado y el otro carpincho miró hacia el lado opuesto, a consecuencia de lo cual la esperanza y los demás concurrentes pudieron percatarse de que mientras el primero de los carpinchos era evidentemente un ñato braquicéfalo, el otro ñato producía un cráneo mucho más apropiado para colgar un sombrero que para encasquetárselo. Así fue como se le disolvió el subgrupo, y del resto no hablemos porque los demás sujetos habían pasado del mazagrán a la caña quemada, y en lo único que se parecían a esa altura de las cosas era en su firme voluntad de seguir bebiendo a expensas de la esperanza&lt;/strong&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/146653065866822919-1400791489550294748?l=sensecensura.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://sensecensura.blogspot.com/feeds/1400791489550294748/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=146653065866822919&amp;postID=1400791489550294748' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/1400791489550294748'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/1400791489550294748'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://sensecensura.blogspot.com/2007/01/el-cine-segn-un-cronopio.html' title='El cine según un cronopio'/><author><name>SummerRose</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15814596758164169897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-146653065866822919.post-4702080413270276244</id><published>2007-01-16T09:51:00.000+01:00</published><updated>2007-01-16T09:57:19.247+01:00</updated><title type='text'>Va de poesia. Avui: Plagi</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE&lt;/strong&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color:#ffcc33;"&gt;Oh, que cansat estic de la meva&lt;br /&gt;covarda, vella, tan salvatge terra,&lt;br /&gt;i com m'agradaria d'allunyar-me'n,&lt;br /&gt;nord enllà,&lt;br /&gt;on diuen que la gent és neta&lt;br /&gt;i noble, culta, rica, lliure,&lt;br /&gt;desvetllada i feliç!&lt;br /&gt;Aleshores, a la congregació, els germans dirien&lt;br /&gt;desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,&lt;br /&gt;així l'home que se'n va del seu indret",&lt;br /&gt;mentre jo, ja ben lluny, em riuria&lt;br /&gt;de la llei i de l'antiga saviesa&lt;br /&gt;d'aquest meu àrid poble.&lt;br /&gt;Però no he de seguir mai el meu somni&lt;br /&gt;i em quedaré aquí fins a la mort.&lt;br /&gt;Car sóc també molt covard i salvatge&lt;br /&gt;i estimo a més amb un&lt;br /&gt;desesperat dolor&lt;br /&gt;aquesta meva pobra,&lt;br /&gt;bruta, trista, dissortada pàtria. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;span style="color:#ffcc33;"&gt;Salvador Espriu&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;span style="color:#ffcc33;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;ASSAIG DE PLAGI A LA TAVERNA&lt;/strong&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;span style="font-size:85%;color:#66ff99;"&gt;(Al sempre admirat Salvador Espriu, si cal, amb disculpes. )&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="color:#66ff99;"&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;br /&gt;Oh, que avingut estic amb la meva&lt;br /&gt;petita, esclava, poc sortosa terra&lt;br /&gt;i com em recaria d'allunyar-me'n,&lt;br /&gt;sud avall,&lt;br /&gt;on sembla que la gent és bruta&lt;br /&gt;i pobra, accidiosa, inculta,&lt;br /&gt;resignada, insolvent!&lt;br /&gt;Aleshores, a la taverna nova, els companys dirien&lt;br /&gt;fotent-se'n: "Com qui s'agrada de la lletja,&lt;br /&gt;així el lluç que pica un ham sense esquer",&lt;br /&gt;mentre jo, encara prop, pensaria&lt;br /&gt;en les velles fretures i confiances&lt;br /&gt;d'aquest meu tossut poble.&lt;br /&gt;I, ja tot sospesat, recularia&lt;br /&gt;per a restar aquí fins a la mort.&lt;br /&gt;Car, fet i fet, tampoc no sóc tan ase&lt;br /&gt;i estimo a més amb un&lt;br /&gt;irrevocable amor&lt;br /&gt;aquesta meva -i nostra-&lt;br /&gt;bastant neta, envejada, bonica pàtria.&lt;/div&gt;&lt;div align="right"&gt;Pere Quart&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="color:#ffcc33;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/146653065866822919-4702080413270276244?l=sensecensura.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://sensecensura.blogspot.com/feeds/4702080413270276244/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=146653065866822919&amp;postID=4702080413270276244' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/4702080413270276244'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/4702080413270276244'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://sensecensura.blogspot.com/2007/01/va-de-poesia-avui-plagi.html' title='Va de poesia. Avui: Plagi'/><author><name>Martí</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12180804261836497612</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-146653065866822919.post-3617473060890685648</id><published>2007-01-11T21:08:00.000+01:00</published><updated>2007-01-11T22:42:48.321+01:00</updated><title type='text'>Simmetry breaking</title><content type='html'>&lt;div align="right"&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;&lt;strong&gt;Tú, que respondiste a mi amor con tu desprecio.&lt;br /&gt;Tú, que jamás confiaste en mí, a pesar de que nunca te fallé.&lt;br /&gt;Tú, que no me diste una oportunidad que te había demostrado merecer.&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color:#ff0000;"&gt;&lt;strong&gt;Me hicisteis daño.&lt;br /&gt;Pero soy fuerte.&lt;br /&gt;Lo superé.&lt;br /&gt;Y os he olvidado.&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;&lt;em&gt;Tú, que sigues confiando en mí a pesar de todas las veces que te he fallado.&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;&lt;em&gt;Tú, que me ofreciste una oportunidad que no merecía.&lt;br /&gt;Tú, que respondes a mi desprecio con tu amor.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span style="color:#009900;"&gt;&lt;strong&gt;No lo soporto.&lt;br /&gt;Os odio...&lt;br /&gt;Yo sólo quería&lt;br /&gt;Ser uno más.&lt;br /&gt;Os odio y no os perdono.&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;p align="center"&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color:#ffff00;"&gt;No puedo...&lt;br /&gt;No puedo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ojalá pudiera descansar.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt; &lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/146653065866822919-3617473060890685648?l=sensecensura.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://sensecensura.blogspot.com/feeds/3617473060890685648/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=146653065866822919&amp;postID=3617473060890685648' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/3617473060890685648'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/3617473060890685648'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://sensecensura.blogspot.com/2007/01/simmetry-breaking.html' title='Simmetry breaking'/><author><name>Sideoth</name><uri>http://www.blogger.com/profile/04381546155890542653</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-146653065866822919.post-4476479246453342907</id><published>2006-12-30T02:01:00.000+01:00</published><updated>2006-12-30T01:56:23.547+01:00</updated><title type='text'>Christmas' Tales (En respuesta a "En respuesta a Summerrose...")</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:lucida handwriting;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;span style="color:#009900;"&gt;&lt;strong&gt;Había una vez, hace muchos, muchos años, un reino situado más allá de los confines de la Tierra, cuyo nombre ya ha sido olvidado por los hombres. En ese reino había un majestuoso palacio y en el palacio vivía un pequeño Principito, que gozaba del sincero y abnegado cariño de sus padres, quienes nunca habían podido tener más hijos. El propio Principito había venido al mundo muy débil e incluso se llegó a temer por su vida, aunque finalmente los esfuerzos de los mejores médicos del reino y las ganas de vivir del pequeño le permitieron salir adelante; sin embargo, el corazón del Principito sufrió mucho durante su enfermedad y quedó muy debilitado, tan frágil que los médicos recomendaron a sus padres que nunca saliera de palacio: las frías temperaturas que aquel reino sufría durante todo el año podrían resultar letales para él.&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Lucida Handwriting;font-size:85%;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Lucida Handwriting;font-size:85%;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Lucida Handwriting;font-size:85%;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color:#cc0000;"&gt;De este modo, la vida del Principito siempre transcurrió dentro de los muros del palacio. Sus padres no escatimaron ningún esfuerzo para intentar que su infancia fuera feliz: así, por ejemplo, mandaron construir un alto techo por encima de los jardines, para que su hijo pudiera pasear y deleitarse con las raras y bellísimas especies de árboles y aves que lo poblaban, así como admirar las hermosas puestas de sol o el maravilloso cielo estrellado . También, aparte del tiempo que ellos mismos le dedicaban, pusieron al servicio del Principito numerosos sirvientes, que se encargaban de distraerle y educarle. Además trajeron para él, desde todos los puntos del reino, los mejores juguetes, los más divertidos e ingeniosos. Todo ello en un intento de que el Principito no sufriera por todo aquello que nunca podría tener debido a su enfermedad.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Lucida Handwriting;font-size:85%;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Lucida Handwriting;font-size:85%;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Lucida Handwriting;font-size:85%;"&gt;&lt;strong&gt;Y de hecho el Principito era feliz, inmensamente feliz, aunque de una manera muy distinta a como habían imaginado sus padres: nunca hizo ningún caso de todos los juguetes que se encontraban a su disposición, ni tampoco quería nadie a su alrededor que intentase divertirle. Por el contrario, era capaz de pasar tardes enteras simplemente contemplando el hipnótico movimiento de las llamas del fuego de la chimenea, el delicado viaje de una pompa de jabón a través del aire o la elegante silueta de la luna en el cielo nocturno. Sus padres le veian quedarse ensimismado con estas y otras muchas cosas sencillasy se daban cuenta de que el Principito veía en ellas algo que a los demás pasaba desapercibido; cuando le preguntaban, él les miraba con sus grandes ojos brillantes y les preguntaba a su vez: "Pero...¿es que no véis la Magia?".&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Lucida Handwriting;font-size:85%;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Lucida Handwriting;font-size:85%;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Lucida Handwriting;font-size:85%;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color:#ffff00;"&gt;Algunas veces, no obstante, el Principito ansiaba conocer la Amistad y el Amor de los que hablaban los innumerables cuentos de la biblioteca de palacio, que el leía constantemente y con avidez . Este sentimiento fue creciendo en el frágil corazón del Principito, hasta que un día no pudo más y, a pesar de que conocía los peligros, decidio aventurarse al exterior. Poco después sus padres se dieron cuenta de su ausencia y mandaron en su busca a todo el personal de palacio. Tras varias horas de angustiosa incertidumbre, finalmente el Principito fue encontrado a varios kilómetros de distancia, tendido en el suelo como si estuviese durmiendo, apenas con vida y con una enigmática sonrisa entre el triunfo y la amargura en sus labios.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Lucida Handwriting;font-size:85%;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Lucida Handwriting;font-size:85%;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Lucida Handwriting;font-size:85%;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color:#993399;"&gt;El Principito se debatió durante largos meses entre la vida y la muerte, pero al final, una vez más, consiguió recuperarse. Sin embargo, ya no era el mismo: ahora ya nunca se quedaba extasiado ante las llamas de la chimenea o ante la luna, ya no era capaz de ver la Magia que emana de las cosas sencillas, porque el frío viento de las montañas había congelado su delicado corazón. El Principito había partido en busca de un sueño y no sólo no lo había encontrado, sino que había perdido la capacidad de soñar. Pero las consecuencias de aquel acto de rebeldía que empujó al Principito hacia su destino no fueron todas ellas malas: a costa de arriesgar su vida había logrado superar su limitación, de tal modo que ahora podía salir fuera de palacio sin ningún riesgo. &lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Lucida Handwriting;font-size:85%;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Lucida Handwriting;font-size:85%;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Lucida Handwriting;font-size:85%;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color:#33ffff;"&gt;Aún así, durante los primeros tiempos las salidas del Principito eran muy poco frecuentes, debido a que su prolongada convalecencia parecía haber despertado una nueva faceta en él: aunque ya no lograse entusiasmarse por las cosas sencillas, ahora sentía la irrefrenable necesidad de comprenderlas, y con tal fin comenzó de nuevo a leer ávidamente; pero lo que ahora leía ya no eran las fantásticas historias que antes le hacían soñar, sino las enciclopedias y libros científicos que llenaban otra parte de la biblioteca. Su gran dedicación pronto le hizo adquirir numerosos conocimientos acerca de los más variados fenómenos; tanto es así que su fama se extendió a lo largo y ancho del mundo y su presencia era requerida en muchos otros reinos para solucionar diversos problemas o simplemente para que los sabios de estos lugares aprendieran cosas de aquel joven que parecía poseer todas las respuestas.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Lucida Handwriting;font-size:85%;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Lucida Handwriting;font-size:85%;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color:#cc9933;"&gt;Así, pronto la vida del Principito se convirtió en un contínuo viaje de uno a otro lugar. En el fondo, nada había cambiado mucho: su vida seguía girando en torno a llamas, pompas de jabón y astros celestes, sólo que donde antes veía Magia ahora sólo quedaban reacciones químicas, tensiones superficiales y fuerzas gravitatorias. Como era una persona sencilla y bondadosa, todos aquellos con los que se cruzaba en su camino le querían en mayor o menor medida. Pero el corazón del Principito seguía congelado, de modo que no podía sentir Amistad ni Amor y ni siquiera eran estos asuntos que le preocupasen, dado que no podía estudiarlos desde un punto de vista científico&lt;/span&gt;.&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Lucida Handwriting;font-size:85%;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Lucida Handwriting;font-size:85%;"&gt;&lt;strong&gt;Un día, ya varios años después de su accidente, se encontraba el Principito en el reino de Biribirloque. El rey le había mandado llamar para que resolviese un problema que le tenía muy preocupado: resulta que en Biribirloque cada cierto tiempo y sin previo aviso caian grandes trozos de hielo del cielo, con el consiguiente peligro para sus habitantes, varios de los cuales ya habían sido alcanzados y heridos por tan curiosos aerolitos. La misión del Principito era tanto hallar la causa del fenómeno como predecir cuando se produciría, con el fin de evitar nuevos accidentes.&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Lucida Handwriting;font-size:85%;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Lucida Handwriting;font-size:85%;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color:#ff0000;"&gt;No era este un problema fácil y el Principito pasó muchos días estudiándolo, desde las primeras luces del alba hasta ya bien entrada la noche. Una de esas noches paseaba el Principito por las calles, absorto en sus cálculos, cuando de repente divisó uno de los enormes trozos de hielo a punto de precipitarse sobre una joven que caminaba a pocos metros de distancia, despreocupada y sin advertir el peligro que corría. El Principito tuvo el tiempo justo de abalanzarse sobre ella y apartarla a un lado, tan sólo un instante antes de que el proyectil le abriera la sesera.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Lucida Handwriting;font-size:85%;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Lucida Handwriting;font-size:85%;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color:#009900;"&gt;Y entonces pasó algo muy extraño: en el cielo, por detrás de la cabeza de la joven, el Principito observó una estrella fugaz; y aunque él bien sabía que las estrellas fugaces no son sino partículas de polvo olvidadas por algún cometa y que entran en combustión al atravesar la atmósfera, no pensó nada de esto. Sólo penso...que era una Señal. En ese momento oyó que la joven, con una voz delicada y trémola, le daba las gracias por haberla salvado. El Principito desvió la vista de la estrella fugaz para mirarla a los ojos...y en ellos vió...Magia. Y de repente sintió algo muy intenso dentro de su pecho; y aunque era una sensación totalmente nueva para él, de inmediato y sin ninguna duda supo que se trataba de Amor.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Lucida Handwriting;font-size:85%;color:#009900;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Lucida Handwriting;font-size:85%;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color:#cc33cc;"&gt;Pero, os estaréis preguntando, ¿no estaba el corazón del Principito congelado? ¿No es verdad que desde el día de su accidente ya no podía sentir Amistad o Amor, creer en la Magia o tan siquiera soñar? Resulta que, como hemos dicho anteriormente, todo aquel que conocía al Principito había llegado a quererle; cada una de estas personas, sin que él se hubiera dado cuenta, le había transmitido un poco de Calor, de manera que el corazón del Principito había ido descongelándose muy lentamente y de manera inadvertida. El Calor que la muchacha a la que había salvado le acababa de enviar con su agradecimiento había completado esta tarea y le había devuelto al Principito su maravilloso don: la capacidad de saber soñar con los ojos abiertos.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Lucida Handwriting;font-size:85%;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Lucida Handwriting;font-size:85%;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color:#ffff00;"&gt;Y así termina esta historia. El Principito siguió estudiando todas las cosas que no conocía, pero sin nunca dejar por ello de percibir la Magia que encerraban. Conoció la Amistad y el Amor y siempre logró no sólo ayudar y enseñar sino, lo que es mucho más importante, alegrar los corazones de todos y cada uno de los que le conocieron. Y colorín colorado, este cuento se ha acabado.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;A todos los que me llenáis de Calor, leáis o no este blog, os deseo un año 2007 muy feliz...y lleno de Magia. Summer.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/146653065866822919-4476479246453342907?l=sensecensura.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://sensecensura.blogspot.com/feeds/4476479246453342907/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=146653065866822919&amp;postID=4476479246453342907' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/4476479246453342907'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/4476479246453342907'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://sensecensura.blogspot.com/2006/12/christmas-tales-en-respuesta-en.html' title='Christmas&apos; Tales (En respuesta a &quot;En respuesta a Summerrose...&quot;)'/><author><name>SummerRose</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15814596758164169897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-146653065866822919.post-2576149689089904501</id><published>2006-12-21T04:01:00.000+01:00</published><updated>2006-12-27T15:00:44.750+01:00</updated><title type='text'>Castells en l'aire i la por de les altures</title><content type='html'>&lt;em&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(0,153,0)"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/em&gt;&lt;strong&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="color:#009900;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(0,153,0)"&gt;—Yo soy ardiente, yo soy morena,&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(0,153,0)"&gt;&lt;em&gt;yo soy el símbolo de la pasión;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(0,153,0)"&gt;&lt;em&gt;de ansia de goces mi alma está llena.&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(0,153,0)"&gt;&lt;em&gt;¿A mí me buscas? —No es a ti; no.&lt;br /&gt;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(0,153,0)"&gt;&lt;em&gt;—Mi frente es pálida; mis trenzas de oro;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(0,153,0)"&gt;&lt;em&gt;puedo brindarte dicha sin fin;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(0,153,0)"&gt;&lt;em&gt;yo de ternura guardo un tesoro.&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(0,153,0)"&gt;&lt;em&gt;¿A mí me llamas? —No, no es a ti.&lt;br /&gt;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(0,153,0)"&gt;&lt;em&gt;—Yo soy un sueño, un imposible,&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(0,153,0)"&gt;&lt;em&gt;vano fantasma de niebla y luz;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(0,153,0)"&gt;&lt;em&gt;soy incorpórea, soy intangible;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(0,153,0)"&gt;&lt;em&gt;no puedo amarte. —¡Oh ven; ven tú!&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(0,153,0)"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(0,153,0)"&gt;&lt;em&gt;Gustavo Adolfo Bécquer (Rima XI)&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;Aprofitant la clarividència que em proporciona una quantitat mínima d'alcohol en sang i inspirat per les paraules de Bécquer, potser qui millor hagi reflectit l'atracció que l'ésser humà sent envers això que mai podrà assolir, volia plasmar alguns dels meus pensaments pel que fa al cas. No deixa de ser una mica sorprenent que, per regla general, preferim cent ocells a volar que un a la mà. I és que allò que només s'esdevé a la nostra fantasia ofereix moltes avantatges enfront dels fets reals, amb una existència objectiva.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En efecte, la fantasia pot ser modelada al nostre gust, ens permet tenir un control absolut de la situació i així assegurar-nos de deixar al marge tots els aspectes potencialment desagradables. Tot al contrari, la impredictibilitat de la realitat ens atemoreix. De fet, ens fa tanta por que de vegades trobem preferible romandre a la confortable seguretat de la imaginació.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Però, en la meva opinió, això és només la meitat de la història. Moltes vegades no és aquesta impredictibilitat de la que parlàvem el que ens esglaia, sinó que el que ens paralitza és la pròpia basarda d'aconseguir allò que tant desitjàvem. Com si la possibilitat d'ésser feliços ens omplís d'un temor irracional. Com si ens sentíssim culpables.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I aquesta idea em recorda aquella altra frase de "La insostenible lleugeresa del ser" (per cert, fantàstic el teu comentari, Guerau, me'n va agradar molt) que parla del vertigen:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(0,153,0)"&gt;Què és el vertigen? La por a la caiguda? Però per quina raó també ens dóna vertigen un balcó proveït d'una barana segura? El vertigen és quelcom diferent a la por de la caiguda. El vertigen significa que la profunditat que s'obre davant nostre ens atreu, ens seduïx, ens desperta el desig de caure, del qual ens defensem espantats.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Potser sentir-nos desgraciats ens atregui, de la mateixa manera que potser associem la felicitat amb la culpabilitat i el malestar. La desgràcia comporta una certa noblesa, sembla dotar-nos d'una certa dignitat, com si el patiment ens tornés herois mereixedors del major dels respectes. Potser només després de patir ens sentim dignes de ser feliços, d'assolir allò pel que sospiràvem.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Per què ens fa por que es realitzin els nostres somnis? Per què ens seduïx la foscor?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ens fa por viure?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Per què?&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/146653065866822919-2576149689089904501?l=sensecensura.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://sensecensura.blogspot.com/feeds/2576149689089904501/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=146653065866822919&amp;postID=2576149689089904501' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/2576149689089904501'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/2576149689089904501'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://sensecensura.blogspot.com/2006/12/castells-en-laire-i-la-por-les-altures.html' title='Castells en l&apos;aire i la por de les altures'/><author><name>SummerRose</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15814596758164169897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-146653065866822919.post-743012531005100089</id><published>2006-12-14T22:27:00.000+01:00</published><updated>2006-12-15T00:26:14.949+01:00</updated><title type='text'>La causalitat és una casualitat (pròleg)</title><content type='html'>&lt;span style="color:#ff0000;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color:#ff0000;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;em&gt;The wheel is come full circle: I am here &lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt;-- William Shakespeare (King Lear)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color:#ff9900;"&gt;...las noches inaugurales que cobran la apariencia de lo imprevisto, o que se fingen impremeditadas para dejar el pudor a salvo y poder tener luego una sensación de inevitabilidad, y así desechar la culpa posible, la gente cree en la predestinación y en la intervención del hado, cuando le conviene. Como si todo el mundo tuviera interés en decir, 'Yo no lo busqué, yo no lo quise', cuando las cosas salen mal o deprimen, o se arrepiente uno, o resulta que se hizo daño.&lt;/span&gt; &lt;/strong&gt;--&lt;/em&gt; Javier Marías (Mañana en la batalla piensa en mí)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color:#ffff33;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;em&gt;Muß es sein? Es muß sein! [¿Tiene que ser? ¡Tiene que ser!]&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt; -- Beethoven (Opus 135)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color:#33ff33;"&gt;&lt;em&gt;&lt;strong&gt;...sólo aquello que es necesario, tiene peso; sólo aquello que tiene peso, vale [...] ¿Pero un acontecimiento no es tanto más significativo y privilegiado cuantas más casualidades sean necesarias para producirlo? Sólo la casualidad puede aparecer ante nosotros como un mensaje. Lo que ocurre necesariamente, lo esperado, lo que se repite todos los días, es mudo. Sólo la casualidad nos habla. &lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/em&gt;-- Milan Kundera (La insoportable levedad del ser)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color:#cc33cc;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;em&gt;"La grandesa de l'home consisteix en això: porta el seu destí com Atlas portava la volta del cel". [...] Per ser gran, per ser tan fort com Atlas, per poder dur la volta del cel damunt les teves espatlles, per tenir un destí has de tenir abans...una vocació. [...] Per convertir-se en Atlas i agafar la volta del cel i el seu destí sobre les espatlles primer havia de conèixer la infelicitat. [...] &lt;/em&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="color:#cc33cc;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;em&gt;Les branques de la felicitat tenien enganxat el sol a l'arbre més alt i no es podía desenganxar de les seves lianes per enlairar-se fins al zenit.&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt; -- Joan Pons (Sorra a les sabates).&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/146653065866822919-743012531005100089?l=sensecensura.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://sensecensura.blogspot.com/feeds/743012531005100089/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=146653065866822919&amp;postID=743012531005100089' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/743012531005100089'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/743012531005100089'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://sensecensura.blogspot.com/2006/12/la-causalitat-s-una-casualitat-prleg.html' title='La causalitat és una casualitat (pròleg)'/><author><name>SummerRose</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15814596758164169897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-146653065866822919.post-2820086814989558644</id><published>2006-12-11T19:16:00.000+01:00</published><updated>2008-12-09T19:42:50.258+01:00</updated><title type='text'>Libertad de prensa: el proyecto "Censored"</title><content type='html'>&lt;div style="TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_Y6OyMdynB3Y/RX2tjDBMXTI/AAAAAAAAAAM/buveSxmAYhE/s1600-h/censured.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5007349178323197234" style="FLOAT: right; MARGIN: 0pt 0pt 10px 10px; CURSOR: pointer" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_Y6OyMdynB3Y/RX2tjDBMXTI/AAAAAAAAAAM/buveSxmAYhE/s200/censured.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;Bueno, pues aunque parece que al blog le cuesta arrancar, yo he cogido carrerilla y aquí estoy de nuevo, esta vez para hablaros de &lt;span style="COLOR: rgb(255,0,0); FONT-STYLE: italic"&gt;"&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold"&gt;Censored: The news that didn't make the news" &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;(&lt;a href="http://www.projectcensored.org"&gt;www.projectcensored.org&lt;/a&gt;), un proyecto de la Universidad de Sonoma (California) que pretende sacar a la luz aquellas noticias socialmente relevantes que han sido tratadas únicamente por encima, pasadas por alto o directamente censuradas por los grandes medios estadounidenses.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Cada año la comunidad universitaria de Sonoma revisa del orden de 1000 historias aparecidas en medios independientes, remitidas por periodistas, investigadores o simplemente ciudadanos concienciados. Mediante el análisis de aspectos como el contenido y trascendencia de la noticia, la veracidad de las fuentes o la cobertura informativa recibida, son seleccionadas 25 de esas historias, las cuales, tras ser ordenadas según su importancia por un jurado integrado por personalidades norteamericanas, resultan publicadas en un anuario.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Entre las 25 noticias "tapadas" de este año encontramos cosas como las siguientes:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(255,255,0); FONT-STYLE: italic"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold;font-size:85%;" &gt;2) Halliburton (antigua empresa de Dick Cheney) acusada de vender tecnología nuclear a Irán.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="FONT-STYLE: italic"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(0,153,0)"&gt;4) Mientras los informes indican que el hambre y el número de personas sin hogar aumentan, la administración Bush planea eliminar el programa de ayuda a las familias necesitadas.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="FONT-STYLE: italic"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(204,51,204)"&gt;7) Estados Unidos torturó hasta la muerte a detenidos en Irak y Afganistán.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="FONT-STYLE: italic"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(153,153,153)"&gt;9) El Banco Mundial financia el Muro entre Israel y Palestina&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="FONT-STYLE: italic"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;span style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(204,153,51)"&gt;18) Un físico 'desmonta' la explicación oficial sobre el 11 de Septiembre.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;...y así hasta 25 historias sobre derechos humanos, medio ambiente, escándalos, etc, que por uno u otro motivo no llegaron al público americano (y seguramente a nosotros tampoco). Os animo a echar un vistazo a la web, porque es francamente interesante. Abrazos a tod@s. &lt;/span&gt;&lt;div style="TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;p style="TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="FONT-STYLE: italic"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/146653065866822919-2820086814989558644?l=sensecensura.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://sensecensura.blogspot.com/feeds/2820086814989558644/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=146653065866822919&amp;postID=2820086814989558644' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/2820086814989558644'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/2820086814989558644'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://sensecensura.blogspot.com/2006/12/libertad-de-prensa-el-proyecto-censored.html' title='Libertad de prensa: el proyecto &quot;Censored&quot;'/><author><name>SummerRose</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15814596758164169897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_Y6OyMdynB3Y/RX2tjDBMXTI/AAAAAAAAAAM/buveSxmAYhE/s72-c/censured.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-146653065866822919.post-2704843817537472368</id><published>2006-12-05T14:52:00.000+01:00</published><updated>2006-12-05T15:39:24.445+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='concursos'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ciencia'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='planes'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='cultura'/><title type='text'>Concurso de REDES</title><content type='html'>&lt;span style="font-family:georgia;color:#009900;"&gt;&lt;strong&gt;Hola a tod@s. Sigo en el plan de proponer planes y así hoy escribo para haceros partícipes de un concurso en el que tod@s vosotr@s podéis participar. El mítico programa de La 2 "REDES" y su aún más mítico presentador Eduard Punset nos invitan a responder a la siguiente cuestión:&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color:#ffff00;"&gt;&lt;strong&gt;"¿Cuál es la pregunta científica que nunca tendrá respuesta?"&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color:#009900;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:georgia;"&gt;Las propuestas pueden ser textos (máximo 3 folios a doble espacio y tamaño de fuente 12) o vídeos (máximo 2 minutos) y pueden enviarse hasta el día 17 de febrero de 2007. El premio es un ordenador portátil que, lo que es aún mejor, podrá (o no) ser recogido por el ganador durante la grabación de un programa de REDES, teniendo así la oportunidad no sólo de estrechar la mano de Punset sino también de gozar de esos 5 minutines de fama a los que todo quisqui tiene derecho.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:georgia;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color:#009900;"&gt;Podéis consultar las bases con más detalle en&lt;/span&gt; &lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.smartplanet.es/concurso/#"&gt;&lt;span style="font-family:georgia;"&gt;&lt;strong&gt;www.smartplanet.es/concurso/#&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family:georgia;"&gt;&lt;strong&gt; &lt;span style="color:#009900;"&gt;. También os invito a leer el texto ganador de la edición del año pasado, en la que la pregunta era &lt;span style="color:#ffff00;"&gt;"¿Te atreves a imaginar cómo será el mundo en el año 2105?"&lt;/span&gt;. Podéis leerlo aquí: &lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.rtve.es/tve/b/redes/lacuestion/edicion8/ganador.pdf"&gt;&lt;span style="font-family:georgia;"&gt;&lt;strong&gt;http://www.rtve.es/tve/b/redes/lacuestion/edicion8/ganador.pdf&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:georgia;"&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:georgia;color:#009900;"&gt;Bueno, poca cosa más. Yo creo que, penséis participar o no en el concurso, podríamos aprovechar para comentar aquí en el blog cuál cree cada uno (paso de seguir poniendo arrobas a diestro y siniestro, esto de ser progre es muy cansado) que es esa pregunta que la ciencia no podrá responder nunca. Pues eso, ánimo y a escribi&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:georgia;color:#009900;"&gt;r! Yo también voy a pensármelo... &lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/146653065866822919-2704843817537472368?l=sensecensura.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://sensecensura.blogspot.com/feeds/2704843817537472368/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=146653065866822919&amp;postID=2704843817537472368' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/2704843817537472368'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/2704843817537472368'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://sensecensura.blogspot.com/2006/12/concurso-de-redes.html' title='Concurso de REDES'/><author><name>SummerRose</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15814596758164169897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-146653065866822919.post-8980905374013802820</id><published>2006-12-04T19:33:00.000+01:00</published><updated>2006-12-05T18:25:19.421+01:00</updated><title type='text'>Bases de la cultura kukamuska: lliçó 1</title><content type='html'>És l'últim post del Dr. Flasche, un míssil directe a les preguntes més cruscials del trascendent. Aquelles que tothom contesta però a les que ningú dóna resposta. M'agradaria parlar-vos de quina és la contesta que hi dóna la nostra cultura, per a què vosaltres us pugueu fer la vostra pròpia resposta. Us proposo doncs començar amb un &lt;span style="font-style: italic;"&gt;gedanken&lt;/span&gt; experiment...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Busqueu entre els 6000 milions de persones que poblem el món les dues persones més diferents i antagòniques que pugueu trobar. Segur que en podeu trobar una que sigui alta i esvelta, que tingui la pell negra, els ulls foscos i dugui rastes fins als genolls, mentre n'hi ha una altra que és baixa, grassa, més blanca que un glop de llet i sense un sol pèl al cap. La primera viu obsessionada pel seu físic en una societat rica i creu que la felicitat és pot mesurar amb diners, mentre la segona està contenta perquè ara només ha de caminar 1km per arribar a la font d'aigua potable més propera. Mentre una viu en un país imperialista i és extremista religiosa, l'altra pertany a una cultura sense estat amb una llengua en perill d'extinció.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Fins i tot en aquest cas, en el cas en que creiem que persones més diferents no poden existir, aquestes tindran quelcom en comú. Tindran pels kukamuskes més del 99.999999% de comú. I és que les dues, abans de ser altes o baixes, prepotents o húmils, cristianes o musulmanes, conservadores o alter-mundistes; abans de tot això, seran persones. Les dues estaran tristes davant la pèrdua d'algú estimat, les dues hauran tingut el seu primer amor, a les dues els caurà la baba davant del seu fill/a, les dues voldran sobreviure en condicions adverses, a les dues els farà feliç un afalag i els molestarà un insult, a les dues un abraçada les reconfortarà una miqueta en un moment difícil,...i podríem continuar amb una llista tan extensa com vulguéssim.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Fixar-nos en les diferències ens fa posar a la defensiva, ens fa ser distants, fa que posem barreres entre nosaltres i els altres. Si pensem, en canvi, en les semblances, ens sentim més propers als altres...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;(continuarà)&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/146653065866822919-8980905374013802820?l=sensecensura.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://sensecensura.blogspot.com/feeds/8980905374013802820/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=146653065866822919&amp;postID=8980905374013802820' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/8980905374013802820'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/8980905374013802820'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://sensecensura.blogspot.com/2006/12/bases-de-la-cultura-kukamuska-llio-1.html' title='Bases de la cultura kukamuska: lliçó 1'/><author><name>Penkamuska</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12606841376490948816</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/SP5LoEOPWZI/AAAAAAAAAKc/P91hNWxy_7w/S220/arnau-small.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-146653065866822919.post-7105421500370540058</id><published>2006-11-30T20:09:00.000+01:00</published><updated>2006-11-30T20:40:35.002+01:00</updated><title type='text'>Agraïts a Vianant</title><content type='html'>A la meva tribu creiem que per totes les coses que fem a la vida, fins i tot per les més innocents que repetim varies vegades al dia, a l'hora, o al minut, hi va haver una primera vegada. Aquesta és la meva primera vegada, avui m'estreno, i una il.lusió esfereidora desborda la meva ànima. En fi, no tinc res més que paraules d'agraïment a Vianant. Ell ens ha dut fins aquí, i amb ell hem vist la llum: un espai de llibertat, però de veritable llibertat, on tota la capacitat, tan creadora com destructiva, són a l'abast de la mà.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;És gràcies a Vianant que els kukamuskes podrem fer sentir la nostra veu al món i exposar als vostres ulls els problemes que ens afecten. Però això ja us ho explicaré un altre dia... Només una pregunta em rosega l'ànima: serem dignes de la seva confiança? Segurament, només el temps pot respondre aquesta qüestió, així que mentrestant ens quedem aclaparats contemplant un futur on aconseguim els privilegis d'administrador...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Penkamuskes,&lt;br /&gt;Cap de la tribu dels Kukamuskes&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/146653065866822919-7105421500370540058?l=sensecensura.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://sensecensura.blogspot.com/feeds/7105421500370540058/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=146653065866822919&amp;postID=7105421500370540058' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/7105421500370540058'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/7105421500370540058'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://sensecensura.blogspot.com/2006/11/agrats-vianant.html' title='Agraïts a Vianant'/><author><name>Penkamuska</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12606841376490948816</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/SP5LoEOPWZI/AAAAAAAAAKc/P91hNWxy_7w/S220/arnau-small.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-146653065866822919.post-6642518886634374007</id><published>2006-11-30T19:53:00.000+01:00</published><updated>2006-12-01T19:02:36.164+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='cine'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='música'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='planes'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='cultura'/><title type='text'>RESFEST (Festival de cine y video digital)</title><content type='html'>Una breve entrada para comentar la llegada de la décima edición de &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;&lt;span style="color: rgb(0, 153, 0);"&gt;RES&lt;/span&gt;&lt;span style="color: rgb(255, 0, 0);"&gt;FEST&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;, un festival itinerante (recorre 43 ciudades de todo el mundo) que se propone acercar al gran público las últimas tendencias del mundo de la imagen digital, a través de (fundamentalmente) cortometrajes y videoclips.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En España se celebrará en Cádiz, Madrid y Barcelona (BCN: 21, 22 y 23 de Diciembre, en el Fórum, precio desconocido al menos por mí) y al que le interese saber más puede visitar la página &lt;a href="http://www.resfest.es/"&gt;www.resfest.es&lt;/a&gt;. No obstante, para que sepáis un poco de que va el rollo, os resumo brevemente las principales secciones del festival:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;a)&lt;span style="font-weight: bold; color: rgb(0, 153, 0);"&gt; &lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic; font-weight: bold; color: rgb(0, 153, 0);"&gt;Secciones de Cortometrajes&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;“Everything Under the Sun: Filmmaking with a purpose”:&lt;/span&gt; Cortometrajes comprometidos que abordan problemas de la sociedad actual: desde la fragilidad del medio ambiente, la deforestación o la proliferación nuclear hasta la investigación con células madre o el movimiento antiglobalización.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;“Shorts One: State of the Art”:&lt;/span&gt; Colección de los mejores cortometrajes digitales internacionales, de diversos géneros: ficción, documentales, animación y motion graphics.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;“Shorts Two: Out of the Box”:&lt;/span&gt; Cortometrajes que, por su forma o temática, exploran los límites generalmente aceptados. El cine más excéntrico, absurdo y arriesgado.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;“Shorts Three: Fear and Trembling”:&lt;/span&gt; Dedicado completamente al género del terror.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;“A Decade of Resfest: 10 Seminal Short Films”:&lt;/span&gt; Un repaso a la última década del cine a través de diez de sus cortometrajes más innovadores.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;b)&lt;span style="color: rgb(255, 0, 0);"&gt; &lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0); font-weight: bold;"&gt;Secciones de videos musicales&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;“Cinema Electronica”:&lt;/span&gt; Videoclips de hip-hop y música electrónica.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;“Videos That Rock”:&lt;/span&gt; Videoclips de rock (Jason Forrest, Pinback, The Kife, Mogwai,...vamos, una oportunidad para conocer a gente de la que no hemos oido hablar en nuestra vida, lo cual siempre está bien)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;“Radiohead, the Visionaries: A decade of breaking new talent”:&lt;/span&gt; Repaso a la trayectoria de la legendaria banda británica a través de sus mejores vídeos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;“Unsung Heroes: Music Video Gems from the Archive”:&lt;/span&gt; Al igual que en el caso del cine, un repaso a la última década a través de los videoclips más innovadores que han pasado por las diez ediciones del festival.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A mí me parece que puede haber cosas francamente interesantes. ¿Alguien se anima?...&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/146653065866822919-6642518886634374007?l=sensecensura.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://sensecensura.blogspot.com/feeds/6642518886634374007/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=146653065866822919&amp;postID=6642518886634374007' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/6642518886634374007'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/6642518886634374007'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://sensecensura.blogspot.com/2006/11/resfest-festival-de-cine-y-video.html' title='RESFEST (Festival de cine y video digital)'/><author><name>SummerRose</name><uri>http://www.blogger.com/profile/15814596758164169897</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-146653065866822919.post-8421943260600704041</id><published>2006-11-29T17:08:00.000+01:00</published><updated>2006-11-30T16:02:13.376+01:00</updated><title type='text'>"Sense censura": un blog de todo, un blog de todos</title><content type='html'>Nace "Sense Censura" con el propósito de convertirse en un punto de encuentro entre distintas personas, un lugar donde todo el mundo pueda expresarse libremente y compartir algo con los demás, lo que sea, lo que cada uno quiera: opiniones sobre temas de actualidad, reflexiones sobre temas que te preocupen o te interesen, relatos o poemas que hayas escrito o simplemente te gusten, un vídeo curioso que hayas encontrado en Internet, una película que hayas visto y quieras comentar...cualquier cosa tiene cabida. Un espacio, finalmente, donde se pueda opinar, debatir, reflexionar sobre lo que otras personas hayan decidido compartir, en el que cada entrada pueda suscitar comentarios diversos u originar nuevas entradas. En resumen: un sitio donde quien quiera pueda compartir o comentar lo que quiera, del modo que quiera, en el idioma que quiera.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;De momento los que escribimos en este blog somos un pequeño (esperemos que cada vez más grande) grupo de estudiantes de doctorado de la facultad de Física de la Universidad de Barcelona, pero nos gustaría que mucha otra gente se animase a participar, no sólo a través de comentarios sino mediante sus propias entradas. Si quieres poder escribir entradas en el blog, tan sólo tienes que pedírselo a cualquier persona que previamente forme parte de este proyecto y tenga privilegios de administrador* y él o ella te dará acceso. Así de simple, sin ningún proceso de selección, sin restricciones, para que éste sea un espacio que vayamos creando entre todos y en el que puedan reflejarse todo tipo de opiniones, de intereses, de maneras de ver el mundo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Este es el espíritu de "Sense censura". Esperamos que te guste y te animamos a que participes, ayudándonos así a crear un blog que sea de todos y de todo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;* &lt;span style="font-style: italic;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;La idea de "Sense censura" es que todos seamos iguales y por tanto TODOS los que contribuyan al blog serán administradores: una vez que hayas escrito tu primera entrada, cualquier administrador puede en cualquier momento (y según su criterio) concederte privilegios de administrador. La lista actualizada de administradores se puede consultar en la parte inferior izquierda de la página.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/146653065866822919-8421943260600704041?l=sensecensura.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://sensecensura.blogspot.com/feeds/8421943260600704041/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=146653065866822919&amp;postID=8421943260600704041' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/8421943260600704041'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/8421943260600704041'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://sensecensura.blogspot.com/2006/11/sense-censura-un-blog-de-todo-un-blog.html' title='&quot;Sense censura&quot;: un blog de todo, un blog de todos'/><author><name>Vianant</name><uri>http://www.blogger.com/profile/18320145833300287616</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-146653065866822919.post-8868379178776379744</id><published>2006-11-29T16:35:00.000+01:00</published><updated>2006-12-21T17:26:37.097+01:00</updated><title type='text'>El projecte "Sense censura"</title><content type='html'>&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Què és "Sense censura"?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;"Sense censura" és un punt de trobada de la xarxa per a debatre, discutir i reflexionar. És un espai d'intercanvi on pots expressar la teva opinió i alhora enriquir-te de les opinions dels altres, on tot i tothom hi té cabuda: actualitat, coses que et preocupin o t'interessin, contes, escrits, poemes, vídeos... en definitiva, tot allò que vulguis compartir.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Qui som?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;En un inici som un grup d'estudiants de doctorat de la facultat de física de la Universitat de Barcelona. No obstant, ens encantaria que aquest fos un espai obert també en aquest sentit, i que tothom que ho volgués s'unís a nosaltres i participés en el blog, no només amb comentaris, sinó escrivint les seves pròpies entrades.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Com unir-te a "Sense censura"?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;Per poder unir-te a "Sense censura" i poder escriure així els teus propis &lt;span style="font-style: italic;"&gt;posts&lt;/span&gt; al blog, només ho has de demanar a algú que ja en formi part i tingui privilegis d'administrador. Per fer-ho pots posar-t'hi en contacte per mail, o deixar la teva adreça en un comentari, o qualsevol altra manera que se t'acudeixi.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Qui té privilegis d'administrador?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;Poc temps després de formar part de "Sense censura" &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;tots&lt;/span&gt; acabem tenint privilegis d'administrador. Per aconseguir aquest privilegi només cal que hagis fet alguna contribució i que qualsevol membre administrador te'l faciliti.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tots som administradors perquè tots som iguals. És aquesta l'aposta arriscada del projecte "Sense censura", que demostra així la seva confiança en tots aquells que el fan créixer dia a dia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ara ja coneixes l'esperit de "Sense censura", et convidem doncs a entrar-hi i construir-lo...&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/146653065866822919-8868379178776379744?l=sensecensura.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://sensecensura.blogspot.com/feeds/8868379178776379744/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=146653065866822919&amp;postID=8868379178776379744' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/8868379178776379744'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/146653065866822919/posts/default/8868379178776379744'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://sensecensura.blogspot.com/2006/11/qu-s-sense-censura-sense-censura-s-un.html' title='El projecte &quot;Sense censura&quot;'/><author><name>Vianant</name><uri>http://www.blogger.com/profile/18320145833300287616</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry></feed>
