dimecres, 16 de maig del 2007

Dilema bibliotecari


Escric a Sense Censura perquè m'agradaria molt saber la vostra opinió sobre uns fets que em van passar l'altre dia a la biblioteca del meu poble.
Crec que entendreu perfectament la situació si llegiu la carta que li vaig escriure a la directora.


Benvolguda directora de la Biblioteca de Llinars,
Em dic Penkamuska i sóc veí del poble de Llinars. El motiu d'aquesta carta és expressar-li la meva disconformitat amb la política de selecció de les suscripcions de la biblioteca que vostè dirigeix.

Després de ser uns mesos fora, la setmana passada em vaig adonar que la suscripció al setmanari d'actualitat "el Temps" havia estat cancel·lada. Com que no era la primera vegada que em passava, doncs fa uns dos anys vaig veure desaparèixer de les mateixes estanteries la revista de divulgació científica "Investigación y ciencia", vaig decidir-me a preguntar quins eren els criteris de selecció dels continguts de la biblioteca.

Les treballadores de la biblioteca em van explicar molt amablement que a final d'any es fa un còmput de les revistes menys sol·licitades i són substituïdes per unes altres que es cregui que tindran més èxit.

Vull expressar-li doncs el meu rebuig a que el contingut de la biblioteca sigui escollit únicament per criteris d'audiència com si d'una televisió privada es tractés.
Repassant els prestatges trobo sorprenent la descompensació que hi ha entre revistes de salut i bellesa (unes 15), o mobles i decoració (de l'ordre de 9), respecte les que hi ha d'actualitat (dues o tres) o d'història (1).

La biblioteca de Llinars és un servei públic i per tant, crec que a part de tenir en compte el que demana la gent (que ho considero molt positiu), la direcció hauria de vetllar perquè també hi hagués un contingut de qualitat independentment de l'audiència que aquest tingui.

No m'agradaria que s'entengués aquesta carta com una demanda particular per tal que hi hagi a la biblioteca les revistes que a mi m'agraden. El que m'agradaria plantejar realment és la modificació del model de selecció del material, per tal de considerar altres factors a part de la simple audiència.

Atentament,

Penkamuska


Després d'enviar aquesta carta vaig tenir una llarga conversa amb la directora del centre en la que em va explicar el seu punt de vista.

  • "Els recursos de la biblioteca són públics i per tant no puc tenir material que només llegeixin dues o tres persones."
  • "Però això no només amb les revistes. Si per exemple hi ha un llibre que és molt important per la història del pensament, però que veig que no l'agafa ningú, em veuré amb l'obligació de treure'l de les estanteries perquè estarà ocupant un espai en el que hi podria haver altres llibres. Per més important que sigui el primer."
  • "Tu confons una biblioteca de poble amb una biblioteca universitaria o científica."
El dilema és obert. Quina és la vostra visió de tot plegat?

2 comentaris:

Martí ha dit...

És una situació complexa. Primer parlaré del tema dels llibres. Per una part hi ha la gran apatia que mostra la societat cap a la lectura, i per tant, és interessant fomentar que la gent llegeixi, encara que siguin best sèllers. Per altra banda, hi ha obres de la literatura universal que potser haurien d'estar a tota biblioteca? No ho sé. El que sí sé és que des de qualsevol biblioteca de la xarxa de la diputació de Barcelona, tu pots demanar que et portin qualsevol llibre del catàleg que formen totes les bilioteques, pagant un preu de 1.2 euros (http://gw24-vtls.diba.es/vtls/catalan/) Per tant, en aquest aspecte, crec que la solució a la qual s'ha arribat és positiva: si una biblioteca té poc espai, pot prescindir d'alguna obra de la literatura universal (com l'Ulisses de Joyce) a favor d'un best seller (Codi da Vinci, evidentmetn) perquè se sap que en el catàleg de la xarxa sí que hi serà. Evidentment, el que sí que no seria tolerable és que desapareixés de totes les biblioteques.
El tema revistes, en canvi, és diferent. Crec que té una solució sencilla: canviar una o dues revistes de les 15 de salut o de les 9 de mobles per a revistes de política o actualitat. Perquè no fotis, una revista de mobles no es pot llegir, perquè tot són fotografies!!! Pensant-ho millor, què fan les revistes de mobles a una biblioteca? De fet, perquè no n'hi ha de pornogràfiques? Aquestes segur que serien les més consultades! En fi, el que sí que crec és que la directora de la biblioteca s'equivoca en el tema revistes, ja que hi ha d'haver una oferta mínima variada.

Anònim ha dit...

Hvala za intiresny Blog