Llum. Foscor.Tanco els meus ulls i veig la meva vida passar. Tot em sembla llunyà. El dia de avui mateix ja comença a esvanir-se.
Foscor. Llum. Paraules. Les paraules, fonedisses, no acostumen a deixar-se veure fàcilment. Habiten esplugues húmides i obscures i a les fosques no és fàcil trobar-les. I la llum del llum de sostre no serveix per a res.
Paraules. Instants. Cerco un instant diferent a tots els altres. Cerco l'instant just de l'alba en què la nit deixa pas al dia. El moment precís en què cau la primera gota de pluja. El moment en què tot comença a anar malament, aquell en què tot hauria pogut canviar. Intento recordar-me del lloc on vaig oblidar les paraules. Les necessito per a sortir. Intento recordar per què he de sortir. Només sé que he de fer-lo... desesperadament.
Les ales d'una papallona són massa fràgils.
Obro els ulls. Foscor.
Llum?
Ja no busco. Somric: ara tot encaixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada