SGAE i companyia...

Les entitats gestores dels drets d'autor a l'Estat espanyol volen que el cànon que actualment ja s'aplica a molts suports digitals, s'incrementi fins a un 200% més del que estableixen els estudis dels experts en la materia. Aquestes entitats, SGAE, AIE, CEDRO, DAMA, EGEDA i VEGAP, basen la seua reclamació en la pressuposició, com sempre, de que els dispositius de suport digital s'empren gairebé de forma exclussiva per vulnerar els drets d'autor.

Així ho han denunciat les associacions empresarials Asimelec i Aetic, segons cita el portal d'economia domèstica Quins Preus, que cita una notícia del diari espanyol Cinco Días. Aquestes associacions han quantificat el que s'hauria de pagar en funció dels diferents estudis sobre els usos reals dels equips digitals, i han arribat a una conclusió molt diferent, i és que els usos reals dels equips digitals comprenen moltes més opcions que "la còpia" de continguts amb drets d'autor, tal i com pressuposen la SGAE i les altres entitats gestores de drets d'autor.

L'absurditat de la demanda de la SGAE i aquestes entitats gestores queda en evidència quan trascendeix que el Ministeri de Justícia espanyol va gastar l'any 2006 alguns milions d'euros en concepte de cànon digital per conservar o crear sumaris o declaracions dels seus òrgans jurídics i tribunals. Tot i l'evidència que els suports digitals (CD's, discs durs, DVD's, etcètera) s'emprarien únicament i exclussiva per emmagatzemar-hi dades i continguts que no estaven subjectes a drets d'autor, l'Estat espanyol va haver de pagar el corresponent cànon a les entitats gestores per uns drets d'autor inexistents.

És el mateix cas que penalitza els usuaris de Linux o de qualsevol sistema operatiu o programa amb llicència GNU o freeware, o qualsevol escriptor que vol guardar la seva obra en format digital, o dissenyadors de roba, dissenyadors web, escriptors, periodistes, autodidactes ... i en general qualsevol persona o entitat que intenta fer servir els suports digitals existents avui en dia per desar-hi dades que no estan subjectes a drets d'autor. La llei espanyola actual imposa el cànon digital i considera que tots els suports digitals han de pagar un cànon de compensació "per si" (!!!???) s'hi emmagatzemen dades subjectes a drets d'autor. Fent una comparació, és com si l'autoritat multés a tots els conductors que passen per un carrer determinat "per si" algun d'ells ha comès una infracció i no se l'ha multat.