Olaguer i el caciquisme

Jo entenc perfectament que per als periodistes i polítics tot aniria més bé si la societat civil no opinés ni es posés en política. A ningú li agrada que es posin en la seva feina i ells no en són una excepció. A més, a les tertúlies de la radio o la televisió ja hi ha intel·lectuals de diferents tendències, de fet podríem dir de diferents partits, on pots comprar l'opinió que més t'agradi per tal de saber com has de pensar i a qui has de votar a les properes eleccions. A tall d'exemple, és coneguda aquella anècdota del General Franco, a qui un director general li va demanar consell sobre quina decisió havia de prendre en un determinat conflicte politico-diplomàtic. Franco li respongué: “Usted joven, haga como yo y no se meta en política.”

Els problemes comencen quan apareix gent una mica tossuda que no fa gaire cas dels consells de l'ex-dictador. Un d'aquests és per exemple Olaguer Presas. El fins ara entranyable jugador del Barça, denuncia (jo m'atreviria a dir que arriba a demostrar) en un article a Vilaweb, que la vara de mesura de la justícia en aquest estat de dret que es diu estat espanyol, és de llargada variable depenent de qui sigui l'acusat. L'article no té faltes d'ortografia, no diu cap mentida, no falta el respecte a ningú, i té un discurs coherent i racional. Vaja, que no té res a veure amb qualsevol editorial del mediàtic Federico Jiménez Losantos. Tot i així, en menys de 24h el president del Barça ja va estirar les orelles del jugador i el seu esponsor Kelme ja li va rescindir el contracte.

Jo no dubto del dret de Laporta i Kelme ha actuar com vulguin com entitats privades que són, ni el meu cor pateix per què farà ara l'Olaguer sense patrocinador. No obstant, la lliçó a la societat ja està llançada, i el millor eslògan per resumir-la seria la frase de Franco.

Les conseqüències d'aprendre aquesta lliçó són menys inocents del que poden semblar a primera vista. Si renunciem a manifestar la nostra opinió, a dir el que trobem bé i malament, a denunciar una situació d'injustícia, si ens limitem a treballar de dilluns a divendres per divertir-nos dissabte i diumenge, estarem deixant que uns pocs decideixin per tots.

L'actuació de l'Olaguer no hauria d'estar criminalitzada sinó esdevenir un exemple. Tots formem la societat i hauria de ser una obligació de tots participar-hi per construir-ne una de millor. Segurament no tots pensarem igual, és possible que arribem a discutir, i fins i tot és possible que després d'aconseguir un acord prenguem la decisió equivocada. Però almenys ho haurem fet nosaltres, i no uns pocs pensant en el nostre bé.