dijous, 14 de desembre del 2006
La causalitat és una casualitat (pròleg)
The wheel is come full circle: I am here -- William Shakespeare (King Lear)
...las noches inaugurales que cobran la apariencia de lo imprevisto, o que se fingen impremeditadas para dejar el pudor a salvo y poder tener luego una sensación de inevitabilidad, y así desechar la culpa posible, la gente cree en la predestinación y en la intervención del hado, cuando le conviene. Como si todo el mundo tuviera interés en decir, 'Yo no lo busqué, yo no lo quise', cuando las cosas salen mal o deprimen, o se arrepiente uno, o resulta que se hizo daño. -- Javier Marías (Mañana en la batalla piensa en mí)
Muß es sein? Es muß sein! [¿Tiene que ser? ¡Tiene que ser!] -- Beethoven (Opus 135)
...sólo aquello que es necesario, tiene peso; sólo aquello que tiene peso, vale [...] ¿Pero un acontecimiento no es tanto más significativo y privilegiado cuantas más casualidades sean necesarias para producirlo? Sólo la casualidad puede aparecer ante nosotros como un mensaje. Lo que ocurre necesariamente, lo esperado, lo que se repite todos los días, es mudo. Sólo la casualidad nos habla. -- Milan Kundera (La insoportable levedad del ser)
"La grandesa de l'home consisteix en això: porta el seu destí com Atlas portava la volta del cel". [...] Per ser gran, per ser tan fort com Atlas, per poder dur la volta del cel damunt les teves espatlles, per tenir un destí has de tenir abans...una vocació. [...] Per convertir-se en Atlas i agafar la volta del cel i el seu destí sobre les espatlles primer havia de conèixer la infelicitat. [...] Les branques de la felicitat tenien enganxat el sol a l'arbre més alt i no es podía desenganxar de les seves lianes per enlairar-se fins al zenit. -- Joan Pons (Sorra a les sabates).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Malauradament no consulto el blog amb la freqüència que desitjaria (no obstant, felicito als vianants per una idea que considero molt encertada i engrescadora).
La meva primera aportació és per ressaltar una curiositat dels llenguatges que pot ser motiu de discussió: el títol del llibre citat per en Summer Rose escrit per en Milan Kundera, s’ha traduït del txec al castellà com a La insoportable levedad del ser. En canvi, la traducció catalana és La insostenible lleugeresa del ser. Insoportable vs insostenible? Podria ser només una simple qüestió de matís, però no ho és. Ara m’explico.
Aquest llibre a mi em va agradar molt. Tracta sobre una història d’amor en el context de l’ocupació soviètica de Txecoslovàquia. I durant tot el llibre, se’ns presenten dos conceptes totalment oposats (com lo de blau-vermell o blanc-negre que també he vist que comentàveu al blog): lleugeresa vs feixuguesa. Què és millor, ser feixuc com una pedra? O lleuger com una papallona?
Si voleu saber-ne més, llegiu-vos el llibre, us ho recomano. Però tornem amb lo d’insostenible... Kundera parla que un excés de lleugeresa pot esdevenir una càrrega feixuga. Per això la lleugeresa del ser pot esdevenir tan feixuga que no la puguem sostenir, d’aquí al títol de la novel•la, i al que per mi suposa un encert en la traducció catalana.
Ah! I un detall que em porta a recomanar-vos una sèrie de televisió, Porca misèria. A part que la trobo divertida, en un episodi es produïa un terratrèmol que feia moure taules i postades... i sabeu quin era l’únic llibre que queia d’una d’aquestes postades? Doncs sí, La insostenible lleugeresa del ser.
Publica un comentari a l'entrada